Es veuen moviments en el si dels partits, i és que les eleccions municipals estan a la cantonada, exactament a un any vista. Comencen les reunions a les agrupacions polítiques, veiem algunes candidatures més presents a les activitats locals que de costum, alguna carpa amb les sigles d’un partit o reunions amb botiguers i entitats. Fins i tot mocions de censura amb arguments agafats amb pinces quan tan sols queda un any per governar. I és que per molt que per llei hi ha 15 dies de campanya i que els consultors polítics ens parlen de campanya permanent, als municipis mitjans i xicotets podríem dir que els motors s’engeguen ara.
És cert que l’alcaldia és un lloc privilegiat, però de la mateixa forma que capitalitza els èxits i avanços, també ho fa amb els errors (hi haja o no coalició de govern). Per això, tot i tenir un avantatge respecte a la resta d’opcions polítiques -no oblidem el paper important que juga la comunicació institucional dels consistoris!- també ha de preparar-se amb prou antelació per no semblar electoralista per assolir el seu objectiu: maig de 2023.
Si parlem de municipis mitjans -els que se situen en la forquilla de 10.000 a 100.000 habitants- i xicotets, hi ha cinc eixos indispensables que haurien d’estar fent ja. De fet, molts d’ells s’han reactivat per Sant Jordi, situant-lo al calendari polític com la data del tret de sortida. Roses, punts de llibres, venda de llibres d’autors o temàtiques relacionades amb el seu partit… però, el més important de tot: sortir al carrer i establir relacions amb la ciutadania.
Quins són els cinc principals eixos? El primer, sens dubte, activar la militància. Després de dos anys de Covid19, on com a molt s’han reunit tots telemàticament, cal reprendre les trobades i mobilitzar-los de cara al 2023. I veure com cadascú, des de les seues circumstàncies personals, pot contribuir a la carrera electoral. En segon lloc, triar la candidatura: no sols és important definir qui serà el o la cap de llista (i si cal fer primàries internes, fer-les i desencallar el més aviat possible la situació) i treballar la seua notorietat i incrementar l’índex de coneixement, sinó també anar treballant internament la candidatura, intentant persuadir persones reconegudes o fitxatges propers a altres partits per formar part del projecte polític en qüestió.
Mentre es configura i s’aprova per la militància la candidatura, cal treballar l’estratègia: quin és l’objectiu electoral, amb qui es competeixen els vots, amb qui és convenient tenir bones relacions (perquè l’endemà de les eleccions s’haurà de seure a pactar), i molts altres aspectes a tenir en compte que definiran el camí que s’ha de seguir. El quart eix és la comunicació, tant digital com a peu de carrer, que s’ha d’activar o enfortir. No pot ser que molts partits reprenguen l’activitat a les seues xarxes o comencen a fer porta a porta o activitas al carrer tres mesos abans de les eleccions, perquè és rebut per la ciutadania com a oportunista. I, cal recordar una màxima: allò que no comuniques no existeix. Per tant, intervencions als plens, propostes, actes, trobades sectorials, etc. s’han de comunicar a tot arreu, estiguen a govern o a l’oposició.
Per últim, s’ha de dissenyar el projecte polític. Què és el que et diferencia dels altres partits del municipi? Quines són les teues propostes per millorar la vida de la gent? Com te l’imagines a deu o vint anys vista? La política municipal va més enllà dels pipicans i de problemes de neteja, i s’ha de ser capaç d’oferir a la gent un projecte de present, però també de futur.
Són molts els partits que ja s’han posat mans a l’obra, altres que aprofitaran el tret d’eixida del nou curs al setembre per engegar la maquinària. El que tothom sap és que els perfils electorals han canviat, cada vegada hi ha menys fidelitat de vot i, per tant, més camp per explorar. I la partida està començant.
