Més d’un miler. Possiblement una dada que, d’entrada, no us dirà res. Un número, una xifra, una dada. De fet, en temps de pandèmia i en temps de revolució digital, són moltes les dades que ens hem acostumat a rebre i a llegir, i a voltes, malauradament, a passar sense més al llarg d’un dia, o a donar per vàlid tot allò que pot acabar esdevenint profundament dramàtic.

1.082 són les dones que han estat assassinades per violència de gènere a tot l’estat espanyol des de l’1 de gener de l’any 2003, coincidit amb el moment que es comencen a tenir dades.

Un miler vuitanta-dues dones innocents mortes, assassinades en mans d’un masclisme sistèmic i una justícia que durant molts anys, masses, els ha girat la cara. És la dada, és el número, però darrera s’hi amaga tota una família, un nom, una història. Una vida. I un cas. I sobretot, una herència de moltes dones que han estat silenciades i arraconades. Més d’un miler d’històries que no deixen de ser una realitat i alhora la punta de l’iceberg.

Aquesta setmana que ve, amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, sentirem la reivindicació de tota una societat farta de les desigualtats salarials entre dones i homes, encara avui present, farta de tot un sistema que gira l’esquena a les desigualtats de gènere. De tota una societat, excepte d’aquells qui enyoren els anys 30 i que encara avui reivindiquen que “la violencia no tiene género”.

I sembla que la resta de 364 dies que té l’any no sigui tan o igual d’important fer-ho. Fer el què, us podreu preguntar? Fer senzillament el que no hauria de costar-nos tant avui: que els espais mediàtics, per exemple, tinguin una paritat real i diversa perquè justament “és difícil desitjar allò que no has vist mai i, per tant, és essencial tenir referències en tots els àmbits”; que la justícia social també arriba de la presa de decisions entre les dones i els homes.

En definitiva, que cada dia sigui 8 de març si és per visibilitzar tota la feinada que encara avui ens queda pendent: dones i homes; homes i dones. Lliures. Per erradicar qualsevol tipus de violència de gènere, micromasclisme o violència sistèmica.