En un cap de setmana han aparegut dos llibres – bàsicament – sobre el mateix. Un és el de l’Àlvar Valls, titulat, ‘Al Cap dels Anys: militància, presó i exili 1970 – 1988‘. Publicat per Edicions 1979, fou presentat al Fossar de les Moreres de Barcelona. L’altre, el de l’Oriol Falguera, es diu ‘L’Exercit Popular Català (1969-1979)‘ i és de l’editorial Dalmau.
Hi surten els berguedans com ara mossèn Armengou o l’anarquista Marcel·li Massana, el bisbe Pont i Gol Primat de Tarragona. Aquests dos llibres es poden, o millor encara , s’han de llegir simultàniament.
I encara no fa un any, el sant Jordi de 2013, Quim Pelegrí, va dir-hi la seva a ‘Rotxec. Història etimològica i complementaria de l’independentisme combatiu i revolucionari’, d’Edicions 1979. Aquí els protagonistes i els fets són bàsicament els mateixos, una mica posteriors o molt semblants. Crec que després de llegir i veure el que en diuen de mossèn Armengou a les seves pàgines, cal reclamar –més que mai- amb urgència la publicació immediata de tota l’obra escrita del sacerdot ja que fa anys que està exhaurida. Clicant aquí es pot consultar la seva bibliografia.
Ah! I en menys de quinze dies anuncien que en Ricard de Vargas Golarons publica el seu llibre sobre el MIL (el de Puig Antich) i l’OLLA (Organització de Lluita Armada). En aquesta línia, en Ferran Dalmau i en Pau Juvillà van publicar l’any 2010 ‘EPOCA, l’exèrcit a l’ombra‘
Les memòries i els dietaris s’han de llegir pensant, sempre, que qui els escriu vol ser recordat amb el que ell mateix ha escrit. Mai no són dogmes de fe, però si una font directe pel coneixement de la pròpia història.
