Espanya ha viscut el període més esplendorós de la seva història des de la promulgació de la Constitució de 1978; és una veritat incontrovertible. Ho mostren les dades macroeconòmiques del govern central i ho confirma l’Emm. i Rvdm. Sr. Rouco Varela, que té contacte directe amb les altes esferes. Com s’entén, aleshores, que els catalans, principals beneficiats del progrés del país, vulguin marxar? Només es poden trobar tres motius.

En primer lloc, la mala fe de persones amb interessos espuris. No els importa desfer la convivència i la solidaritat entre els espanyols, ni provocar l’empobriment i l’exclusió dels seus conciutadans, si ells es poden fer la barba d’or. Els nacionalistes catalans, per exemple, sempre han estat un instrument de la burgesia catalana per narcotitzar els ciutadans i mentrestant anar fent caixa. Encara bo que la part més il·lustrada d’aquesta burgesia, és a dir, el Círculo Ecuestre, el Cercle d’Economia i Foment del Treball, sempre han actuat a favor de l’interès comú, de forma altruista i completament desinteressada.

El segon motiu és l’egolatria. Hi ha individus, popularment coneguts com “salvapàtries”, “il·luminats”, “messies”, “cabdills”, etc., que a causa d’alguna disfunció en el procés de maduració de la seva personalitat, necessiten creure’s especials, escollits pel destí per dur a terme grans gestes. En definitiva, volen que la gent s’aplegui al seu voltant per cridar-los “Guapo, guapo!”. És el cas del president Mas, el conseller Homs, la Sra. Muriel Casas,la Sra. Forcadell, el Sr. Junqueras i l’abat de Montserrat. Ben al contrari de polítics com els Srs. Felipe González, José Maria Aznar o Rodríguez Zapatero, que malgrat haver estat sol·licitats en múltiples ocasions per exercir càrrecs de màxima responsabilitat en organismes internacionals, han preferit retirar-se per dur una vida frugal, sustentats per les seves modestes pensions. “Beatus ille.”

Però, és clar, la mala fe i l’egolatria afecten quatre individus comptats, no la majoria de catalans, que vol seguir dins Espanya, és clar. Aleshores com s’expliquen les manifestacions multitudinàries o els resultats de les diferents conteses electorals en aquests últims anys? S’expliquen per l’adoctrinament nacionalista. En realitat són persones de bona fe, víctimes de les mentides que durant més de trenta els han inculcat el sistema educatiu i els mitjans de comunicació, controlats pels nacionalistes. Als espanyols de bona fe, mai no se’ns hauria acudit manipular la història com fan els nacionalistes. Els nostres nens aprenen fets i personatges completament documentats i que els serveixen d’exemple sobre les virtuts d’un bon ciutadà: els numantins i Viriato, espanyolíssims; Don Rodrigo i Don Pelayo, besavis del rei; Guzmán el Bueno, defensor de l’Alcázar de Toledo; el Cid, que guanyà batalles fins i tot disfressat de Charlton Heston. I la nostra premsa?, la seva objectivitat i el seu prestigi arriba al punt que a totes les cancelleries del món tenen sempre l’última edició de l’Hola i el Lecturas per estar assabentats de què es cou al món.

Les persones del primer i el segon grup, haurien de ser a la presó, els primers, i al frenopàtic, els segons. Però les persones del tercer grup només són malalts als quals s’ha inoculat el virus del nacionalisme. El que necessiten és guarir-se. L’estat de la seva malaltia és tan avançat que segurament s’hi negaran, igual com els malalts de càncer no es volen fer la quimioteràpia o els malalts mentals no es volen prendre els antipsicòtics. No importa, és pel seu bé, i cal administrar-los la medicació encara que sigui en contra de la seva voluntat i emprant la força. No ens hem de preocupar per la comunitat internacional, la necessitat de guarir un malalt, fins i tot contra la seva voluntat, l’entenen a tots els racons del món. És pel seu bé; si no, quan no tinguin ni una engruna per dur-se a la boca, i es trobin que totes les nacions civilitzades del món els tanquen les portes, encara seran capaços de culpar-nos a nosaltres, persones sanes i sensates, per no haver-ne tingut cura.