Una tria
Veig O Brother, dels germans Coen. L’Odissea revisitada. Quina gran peli! Clooney i Turturro. Fa molt que no vaig a les sales de cine. Em quedo a casa, que s’hi pot fumar i no temo gaire el fet de perdre’m les novetats de la cartellera. Sé que tard o d’hora acabaré veient allò que valgui la pena. I sempre en versions originals. Penso, després, quines deuen haver estat les meves pel·lícules dels darrers 15 o 20 anys, aquelles que en el seu moment foren novetats i a les quals m’agrada tornar de tant en tant. Tinc alguns dubtes perquè la llista seria molt més llarga, però ja que em proposo triar diria que són aquestes, tenint en comte que l’ordre és totalment aleatori:
Un dels nostres. Scorsese
Delictes i faltes. Allen
Match Point. Allen
La llista de Schindler. Spielberg
La vida dels altres. Henkel von Donnersmarck
Infiltrats. Scorsese
Cyrano de Bergerac. Rapeneau
Eyes wide shut. Kubrick
Caro Diario. Moretti
Salvar el soldat Ryan. Spielberg
Volver. Almodóvar
Pulp Fiction. Tarantino
Trilogia. Tres colors. Kieslowski
Eduardo Manostijeras. Burton
Un món perfecte. Eastwood
Mystic River. Eastwood
Conte d’hivern. Rohmer
Lost in Translation. S. Coppola
American Beauty. S. Mendes
Avui comença tot. Tavernier.
M’agrada que visquin amb mi, aquí casa. La companyia que fan i l’estalvi de psiquiatre. ¿Cine català? Sensació que som molt lluny de tot això.
