A la política actual estem vivint un continu de debats, enfrontaments, negociacions i repetides entrevistes. Un dels components presents a tots aquests esdeveniments polítics, com a característica de l’intercanvi comunicatiu humà, és la veu de cada representant. Diguem de cadascun perquè presenta característiques que la fan única i gairebé es converteix en empremta personal, permetent-nos identificar qui parla.
La veu no és resultat d’un únic sistema, sí d’un sistema de sistemes, l’aparell fonatori. Aquest està format pels pulmons, la laringe i les cavitats de ressonància o ressonadors. Sent òptim el treball en conjunt d’aquest sistema, trobarem com a resultat l’absència d’esforç en la producció de la veu.
En la seua eixida a l’exterior, l’aire pulmonar experimenta canvis de pressió provocats principalment pel tancament de les cordes vocals ubicades a la laringe, que amb el pas de l’aire vibraran donant pas a l’ona de veu. Aquesta posteriorment adquirirà forma i caracterització en els ressonadors i òrgans articulatoris.
Les característiques acústiques vocals son resultat de la posició i dimensions dels components de l’aparell fonatori, entre altres aspectes. Aquestes característiques però, no són fixes, podem modificar de manera voluntària els components mòbils d’aquest conjunt, que comportaran modificacions acústiques a la veu, presentant aquesta certa versatilitat en la seua adaptació al context i escenari.
Així, sent la veu resultat de tres sistemes, és dèbil, una mínima alteració afectarà el resultat. Aquestes alteracions poden ser percebudes tant al senyal acústic, el que escoltem, com a les sensacions pròpies que tinga l’emissor/a. Una mala gestió o alteració d’algun dels tres sistemes protagonistes farà que la resta se’n vegen obligats a establir altres compensacions. Aquestes compensacions a llarg termini, necessiten més compensacions, i entraríem en un ‘cercle de sobreesforç vocal’.
Què afecta la veu i com pot perjudicar-la? Com es percebria eixa veu?
La veu pot arribar a ser molt fràgil si no sabem escoltar-la, si no parem a conéixer-la, si no sabem com utilitzar-la. Hi ha factors preventius sobre els quals podem actuar de manera més voluntària com pot ser evitar fums o no combatre el soroll ambiental de manera continuada, respectar una postura fisiològicament equilibrada o treballar de manera sana la respiració per aconseguir una fonació eutònica seguint la Tècnica Vocal de Laura Neira. D’altres però, són menys voluntaris com poden ser els nervis que acompanyen a situacions concretes o moments inesperats. Corporalment acostumen a traduir-se en tensió localitzada a la musculatura laríngia, fet que identifiquem com a ‘nuc a la gola‘
Com pot perjudicar? Què percebríem d’eixa veu?
Una alteració del ritme respiratori, una mala gestió de l’aire, pot produir acceleració de la freqüència respiratòria, o retenció de l’aire fent excessiva força a les cordes vocals i musculatura relacionada o pel contrari defecte d’aquesta força. La mala gestió de l’aire comportarà un mal ús vocal i podrà donar la sensació de fatiga vocal provocant-nos angoixa als oients. A més la veu perdria ‘harmònics’, sent un poc més monòtona, menys real, menys humana.
El to de la veu depén en part de les cordes vocals, un patró vibratori incorrecte per la mala gestió de l’aire o forces desequilibrades de la musculatura produiran canvis involuntaris del to vocal que ens fan veure que l’emissor no està tranquil i/o segur amb el seu missatge o la situació.
Pot afectar la veu dels principals locutors les repetides i relativament pròximes campanyes?
Les persones que es dediquen a la política, en els últims mesos amb les campanyes relativament pròximes entre si, negociacions i voluntat per mantenir la imatge pròpia davant el contrincant, estan sotmeses a un ús vocal que necessita entrenament per no defallir i poder respondre a les necessitats de l’emissor i de la situació. Entrenament també és conéixer com funciona la veu, les seues possibilitats, com prevenir alteracions funcionals i com cuidar-la. Són ferramentes per al dia a dia dels professionals que fan servir la veu com a ferramenta a la seua feina.
Existeix la política vocal? Existeixen els estudis en profunditat sobre l’ús de la veu durant les campanyes polítiques?
La veu és una ferramenta tractada a la política amb més importància que únicament ser el mitjà de transmissió del contingut purament lingüístic. Tot està estudiat a la política, l’entrenament permet a més d’aconseguir objectius clars, pal·liar els moments i situacions inesperades. La veu incorrecta i/o desequilibrada als debats, pot condicionar els resultats.
