veus

L’escandalós procés contra nou presos polítics catalans, i tres acusats que de moment encara estan en llibertat (vegeu la meva sèrie de 15 articles “La gran farsa”) es va acabar el 12 de juny del 2019 amb les últimes paraules dels acusats. Les sentències (segurament molt dures) s’esperen per a finals de setembre o primers d’octubre. Les darreres paraules dels acusats són un commovedor document d’humanitat i de dignitat i demostren ser dignes de ser vistos com la veu d’un poble que lluita i defensa la democràcia i els drets més fonamentals.

Aquestes darreres paraules les ha traduït a l’alemany el Prof. Axel Schönberger, cada vegada amb un text explicatiu d’acompanyament. N’oferiré extractes als meus lectors en un parell d’articles, cada vegada amb l’enllaç al text complet. Començo amb les paraules de Jordi Turull, ex-ministre de la Presidència (càrrec comparable al de “ministre d’estat a la cancelleria federal).

“… I és perquè [les acusacions] confonen discrepància, crítica, protesta, amb atac i falta de respecte. I aquesta lògica de confondre la crítica amb falta de respecte o amb l’atac només existeix en mentalitats molt poc segures de si mateixes o en mentalitats autoritàries. Mai existeix en sistemes segurs de si mateixos o en mentalitats d’arrels democràtiques…

…Al llarg de la causa hem vist com s’han assimilat crítiques al govern central amb falta de respecte i atac a l’Estat, està escrit. Hem vist com s’ha assimilat crítica al Tribunal Constitucional o a decisions judicials amb atac o falta de respecte al sistema judicial. Crítiques o protestes davant de la policia, amb atac a la policia. O, encara pitjor, expressions que són plenament habituals en l’escalfor del debat de la retòrica política s’interpreten per part de les acusacions com crides a no sé quina retorçada incitació a la violència…

…Tot els ha valgut a les acusacions. No per saber què va passar, o com va passar o per què va succeir, sinó perquè es perpetuï , s’ha dit aquí, un escarment que, com algú va dir, guillotini l’independentisme. Costi el que costi. Encara que aquest “costi el que costi” consisteixi a retrocedir moltíssims anys i en el que és l’efectiva expressió de drets i llibertats fonamentals. Encara que aquest “costi el que costi” sigui interpretant les normes i regles de joc de manera diferent si és per a uns o per a uns altres…

…A més, tot això revestit amb una falta de rigor sobre fets, dates, persones, llocs, organigrama coneixement del funcionament de l’administració de la Generalitat de Catalunya o del Parlament que, sincerament, fa posar vermell…

…En aquest judici també està en joc l’amplitud que donem als drets i llibertats fonamentals. Per a nosaltres i sobretot per als nostres fills. Perquè fer-se amb el relat, la interpretació de la fiscalia, els puc assegurar que retrocediríem a temps pretèrits

…I les realitats polítiques, un polític les ha d’afrontar, i sobretot aquelles que són tan sòlides i esteses com la voluntat del poble de Catalunya a decidir sobre el seu futur polític. No es poden ignorar. No es poden prohibir com a tals. I encara menys es poden castigar. Nosaltres sempre hem apostat pel diàleg, per buscar un acord. Sense diàleg és impossible arribar a un acord. I el govern de l’Estat sempre ens va oferir el silenci o el menyspreu davant d’aquesta realitat, l’amenaça com a bandera, i la resignació com a camí. Tot i això nosaltres hem insistit en aquesta voluntat del poble de Catalunya de solucionar-ho a través d’una taula de diàleg. I el govern central la va voler afrontar asseient-nos al banc dels acusats…
…Insisteixo en el que vaig dir en el meu interrogatori: els catalans no són xais, i la violència mai, ni per acció ni per omissió, ha format part del seu codi de conducta. Com tampoc ha format mai part de la meva conducta ni en formarà part mai. I mai és mai…

…Infinita gratitud a les milers i milers de persones que no han deixat que ens sentim sols en cap moment. Que ens han transmès tota la seva força. Que ens han donat suport i que ens han reivindicat. I encara més gratitud per com ho han fet. Pel seu activisme positiu, sempre pacífic, per alta que fos la seva indignació de tal situació. El seu suport en forma de milers i milers de cartes, concentrant-se de manera constant en places, pujant muntanyes, corrent quilòmetres, fent castells davant de les presons, concentrant-se davant de les presons moltíssima gent donant-nos el “Bona nit”, fos Nadal, Cap d’any, etc. Fent concerts, cantant, a peu de carrer. Mai viuré prou anys per poder agrair tant a tantes persones…

…Acabo amb compromís. No vull enganyar ningú. Vaig arribar a aquest banc com a acusat per la meva activitat política. I sí, per les meves idees. I sí, perquè després de sortir de la presó per primer cop, no vaig renunciar a la meva activitat política. Vostè buscava diferències entre els que estem asseguts més al davant i els que estan al final.  És aquesta: estic aquí per les meves idees i perquè no vaig renunciar a la meva activitat política. I no ho dic jo. S’ha escrit indissimuladament durant la instrucció…

I persones així seran condemnades a llargues penes de presó, amb l’ajuda de mentides i de perjuris. Si Europa fins ara ha permès amb el seu silenci una injustícia així, que no s’estranyi després si la reacció dels catalans davant de les injustes sentencies previstes és més dràstica del que ara hom sembla pensar.

Pere Grau
Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de la revista 'Llengua Nacional'.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorQuè passa a l’ANC?
Article següentLa Justícia és Càstig