Darrerament la Revista Forbes publicava, en una escala d’1 a 10, un rànquing de les ciutats més anti-turístiques del món. Corfu i la Provença van obtenir un 2, Santorini – de manera sorprenent – un 4, Venècia un 6.
Segons Forbes a Amsterdam i a Barcelona 7 de cada 10 ciutadans i ciutadanes estan molestos per l’excés de turistes.
Després de la pandèmia, i sobretot des de finals de l’any passat, el turisme internacional està immers amb el que es coneix com “efecte xampany”, amb uns increments notables de visitants, sobretot en algunes destinacions.
El context internacional fa que la conca mediterrània, amb Barcelona al capdavant, sigui un destí preferent i, d’entre molts dels efectes que això suposa per a la ciutat, aquest repunt del turisme està despertant turismofòbia.
Així hem viscut fa pocs dies una manifestació anti-turistes, on alguns participants van increpar i violentar amb pistoles d’aigua a algunes persones que estaven a les terrasses o passejant per llocs emblemàtics de la ciutat.
Vagi per endavant que rebutjo de ple aquestes pràctiques, crec que hi ha moltes maneres de manifestar-se sense ofendre ni atacar. El que cal és un debat serè, no aïllat del fenomen global i amb totes les dades sobre la taula, analitzar el que ens aporta i les externalitats negatives que genera.
Però aquest debat no el podem fer sense escoltar-nos, sense hipocresies, a nosaltres mateixos, que som a la vegada “soferts ciutadans d’una ciutat turística” i “turistes a altres contrades”. Però no, nosaltres no som turistes, som viatgers que respectem els llocs, les persones i la natura. Els hi preguntem com ens veuen ells? Realment hi ha viatges totalment sostenibles?
El sector turístic representa el 14% del PIB de la ciutat de Barcelona, el que vol dir que és un sector estratègic i generador de riquesa. Cal mirar-nos les dades que aporta l’Observatori del Turisme de Barcelona del mes de maig d’aquest any. A l’Aeroport es van registrar gairebé 5 milions de moviments de passatgers, un creixement del 12,8% pel mateix període del 2023. Al port de Barcelona els passatgers de creuers a maig del 24 van ser de 440.000.
El 85,2% de turistes en establiments hotelers van ser internacionals. I pel que fa la contractació de personal va créixer un 0,7% la contractació indefinida i un 11,5% la temporal.
Les dades parlen per si mateixes. Cal regular, amb valentia, i aprofitant tots els instruments. Reconèixer el valor del turisme i compartir amb el sector la realitat i la seva gestió, creant aliances amb els sectors cultural, hoteler i de restauració i fent apostes per la qualitat i la innovació.
Cal destacar mesures valentes, com les de l’Alcalde Collboni, d’acabar amb els apartaments d’us turístic a partir de la caducitat de les llicències, reduir places turístiques precàries i posar més habitatges al mercat. O bé usar la capacitat fiscal de l’impost turístic incrementant l’import.
I sobretot cal abordar i trencar el binomi de sector turístic – precarietat laboral. Més contractes indefinits i condicions laborals dignes, sobretot en els llocs de treball ocupats majoritàriament per dones.
Tots i totes serem turistes, viatgers o visitants en qualsevol moment de les nostres vides i voldrem fer-ho en un marc de turisme sostenible, compatible amb unes relacions laborals dignes i amb un respecte social i cultural cap als llocs d’acollida.
El mateix que voldrem per la nostra ciutat.
