Avui volem destacar dues persones l’existència de les quals —longeva i exemplar— ha estat extraordinària i plena. Ens referim al Dr. Moisès Broggi (Barcelona, 1908-2012), metge i humanista, i a Teresa Juvé (Madrid, 1921-Esclanyà, 2025), pedagoga i escriptora.
La humanitat i la trajectòria professional del Dr. Broggi el convertiren en un referent per a la professió mèdica i la societat en general. Participà en la guerra civil com a cap de l’equip quirúrgic de les Brigades Internacionals.
Després de la guerra només li quedava l’incert camí de la pràctica privada (tant la docència com el treball en centres hospitalaris li estaven vedats), però hi havia un factor important amb què no comptava i que fou la seva salvació: la gran quantitat d’amics que tenia, que començaren a enviar-li malalts de tota mena, com a consultor i també per a operar. Molt atent als avenços i a les noves tècniques, obrí nous camins en el camp de les intervencions.
Casat amb Angelina Trias, filla del doctor Joaquim Trias i Pujol, tingueren set fills. Les seves memòries transmeten les seves vivències i la seva tasca com a metge, però també molts altres aspectes, com ara la condició d’humanista i la seva implicació amb la resolució dels problemes de la humanitat. El seu esforç per aturar la cursa armamentística fou destacable. Només cal dir que esdevingué un dels membres fundadors de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear.
Teresa Juvé morí el passat 18 de març. Heus ací alguns dels episodis més destacables de la seva biografia: l’ambient cultural que visqué de ben jove gràcies a la família i als centres on es formà, l’exili a França (a Moulins, a Tolosa de Llenguadoc i, més tard, a París), l’etapa com a enllaç de la Resistència; el casament amb el pedagog i polític Josep Pallach i el naixement de la seva filla Antònia, l’obtenció de la llicenciatura en Filologia i Literatura Comparada, el retorn a Catalunya (1970), l’exercici de la docència a la UAB, la defensa de la tesi sobre el poeta occità Pèire Godolin, la construcció d’una obra literària sòlida i perdurable, la condició de degana de les Lletres Catalanes…
La seva vida fou un testimoni de confiança, convicció, dolçor, estima, fermesa… i compromís autèntic amb alguns dels millors valors de la humanitat —de manera especial, la cultura, la democràcia, el reconeixement social i la igualtat de drets de les dones, la llibertat i el respecte humà.
Tant l’un com l’altre visqueren 104 anys. Més d’un segle de servei a les persones, a Catalunya i al món!
