Després d’anys commemorant la derrota de l’Onze de Setembre de 1714 –almenys, com a Diada Nacional des de 1980– enguany aquest dia té una significació del tot transcendental. Per primera vegada, una manifestació explícita i inequívocament independentista –més enllà del que diguin quatre gats baladrers– pot esdevenir, no només absolutament massiva, sinó determinantment històrica. Mil autocars de tot Catalunya, estelades esgotades als comerços, una mobilització sense precedents… Tot prefigura un escenari que, com diu el nostre company Quim Torra a l’entrevista que oferim als nostres lectors, pot suposar la definitiva consagració de l’independentisme assolint victoriós el centre polític.
Aquesta manifestació, a més, no és una manifestació d’uns o d’uns altres. Ni d’uns contra uns altres. És una manifestació de Catalunya per la seva pròpia independència. Joan Sales, de qui enguany celebrem el centenari, escrivia a Màrius Torres “Es pot defensar Catalunya des de totes les trinxeres”. Avui, ara, nosaltres podem dir, es pot defensar la independència des de totes les trinxeres possibles. La presència de centenars de milers de catalans d’orígens, idees, credos, localitzacions, professions, edats i situacions ben diferents però units en una idea de llibertat, és la millor imatge no només de la pervivència d’un país massa sovint derrotat però prou fort i orgullós per resistir, sinó de la maduresa i la responsabilitat d’aquest país que és capaç de decidir i construir el seu futur.
L’èxit de la manifestació, a més, determinarà absolutament l’endemà. Sempre hem recordat aquell mític Dotze de Setembre en que els barcelonins, després de ser conscients que havien estat derrotats, després d’enterrar als morts i de guarir als ferits, van tornar a obrir la porta dels comerços i a treballar per un redreç que llavors si que és veia, com a mínim, quimèric. L’endemà de la manifestació també hi haurà, com al 1714, un Dotze de Setembre que marcarà un punt i a part. Aquest serà el dia en que el President Artur Mas haurà de tenir molt compte el que li dirà el carrer. Més enllà de les diferents consignes i eslògans, els catalans li demanaran que ara sí, que es posi al capdavant i porti Catalunya cap a la seva plena llibertat, cap a la seva independència.
La força que hi haurà darrera de qualsevol gest de valentia nacional serà la de tots nosaltres junts. Si no volem que la manifestació sigui una de tantes jornades històriques que els catalans comptem a mans plenes i en les que la il·lusió, sovint, s’ha desfet com un bolado, cal que hi siguem tots i que a tots se’ns compti. Aquí Barcelona, allà a Madrid i més enllà, a Europa i al món.
Des d’El Matí us animem a sortir al carrer per donar suport al que sempre hem defensat: La plenitud nacional de Catalunya, la seva sobirania i el dret a decidir el seu destí.
