Descobreixo, m’imagino que tard, Suma Cultural, http://www.sumacultural.com/, i torno a Gómez Dávila (Bogotá, 1913-1994). Un altre centenari, sí. Potser no tan nostrat, però no pas menys penetrant per a qui conegui els seus Escolis a un Text Implícit. Quin llibre impressionant. L’edició de què disposo és de l’any 2009, casa editorial Atalanta. Néixer, viure, escriure, morir. I no publicar res fins passats els 60. Llegir, llegir i ensenyar. Vaig aprendre a ser reaccionari amb els Escolis de Gómez Dávila. Reaccionari en el sentit d’inconformista, que em sembla la veritable accepció del mot. Inconformista, també, amb el mal anomenat progressisme, que tot se’ns ho ha carregat i que no ha conduït enlloc més que a l’oblit de les arrels. Biblioteràpia com a forma de vida. I viure lliurat a la sola tasca de viure. Qui ens traeix mai no ens perdona la seva traïció. I la sinceritat impossible. No és possible ser sincer. La sinceritat es converteix de seguida en un pretext per dir bajanades. I el prejudici de no tenir prejudicis és el més comú de tots els prejudicis. Escolis, comentaris, aforismes. I hi ha el poble, encabat. El poble que no creu mai, ni se n’adona, que qui parla emfàticament no para de dir res més que ximpleries. Només perquè n’hi ha que parlen emfàticament. Una ximpleria rere l’altra. I no hi ha ningú que elogiï el poble sense el propòsit de vendre-li o robar-li alguna cosa. I qui tot ho perdona perquè diu que tot ho comprèn, és perquè res no ha entès. I acostumar-se a proclamar drets per poder violar deures. I les catedrals no foren construïdes per fomentar el turisme. I parlant de corrupció, tan de moda: el poder segurament corromp més els qui el cobegen que no pas els qui l’exerceixen. I la vida és un combat quotidià contra la pròpia estupidesa. I així ens adonem de com n’hi ha tants que es declaren enemics de Déu i ho són tan sols del sagristà. I, finalment, perquè el que cal és llegir-lo directament, tan sols el bé i la bellesa no reclamen límits. No hi ha res que sigui massa bell ni massa bo. 1407 pàgines de plaer. Paper Bíblia.

www.miquelcolomer.cat