Feia 26 anys que no es representava al Liceu una de les grans òperes de Mozart, El Rapte en el Serrall, i el 12 d’abril a les 20 hores puntualment es va iniciar la representació que acabà just a la mitjanit per decisió expressa del director d’escena Christof Loy. Aquest ha optat pel manteniment de l’obra en la seva total integritat, sense escapçar-ne motius i repeticions musicals que habitualment s’ometen i mantenint-ne quasi tots els diàlegs parlats. La consagració i caracterització pròpia del singspiel en la composició de Mozart com a gènere operístic independent delimitant el desenvolupament de l’acció als diàlegs parlats i l’expressió dels sentiments i estats anímics dels protagonistes als moments cantats, s’ha mostrat en la presentació liceística, d’una feixuguesa i una dinàmica escènica lenta que arribà quasi a aturar el discurs musico-teatral de l’obra. La soprano Diana Damrau va ésser una Constanze estel·lar amb una interpretació esplèndida en els matisos i colors en tota la tessitura, amb especial menció als aguts atacats en pianíssims delicats, el fraseig pur i cristal.lí i la presència escènica i vocal commovedora, sobretot en l’ària del segon acte Traurigkeit ward mir zum lose (La tristesa és ara el meu destí). Olga Peretyatko i Norbert Ernst varen ésser una Blonde i un Pedrillo acurats i el tenor Christoph Strehl cantà un Belmonte amb veu de timbre mozartià justet i amb mancances en la línea i la col.locació de la veu. L’Osmin del baix Franz-Josef Selig va ésser la sorpresa de la nit per la qualitat i presència sonora amb un timbre i rodonesa de preciosa factura, així com interpretació generosa. L’actor Christoph Quest teatralitzà amb escreix la seva interpretació actoral en el paper del Paixà Selim. L’orquestra ben dirigida pel director Ivan Bolton i el cor actuant des de l’amfiteatre fou la cirereta d’una agradable vetllada mozartiana.
