Aquest dissabte he anat amb tota la família a votar a la campanya de vot anticipat de Gràcia Decideix, com a preludi del vot que es farà a tot Barcelona el proper dia 10 d’abril. Tot i la pluja de dissabte a la tarda i de diumenge a primera hora, s’han recollit més de 12.000 vots anticipats, xifra que representa el 33% del cens del barri de Gràcia. El dissabte al matí vaig estar passejant pel barri i vàrem saludar una dotzena de les trenta taules que recollien vots. El mateix dia el PSC organitzava les seves eleccions primàries per a escollir el seu proper candidat a l’alcaldia de Barcelona. Tot i que fins a 12.000 militants i simpatitzants socialistes eren cridats a votar, només una tercera part dels mateixos van participar en les primàries del PSC, de tal manera que Jordi Hereu només va recollir 2.400 vots. I això que el Telenotícies Migdia de TV3 del dissabte va dedicar un titular de portada i fins a 2’5 minuts de crònica a les primàries socialistes (i només 15 segons a Gràcia Decideix), tot mirant d’animar la votació quan encara quedava tota la tarda per a que els socialistes anessin a votar a les seus del PSC. Tot i això, Hereu només va aconseguir una sisena part dels vots a tot Barcelona que els obtinguts per Barcelona Decideix en un sol barri: el proper govern de l’Ajuntament de Barcelona no pot seguir essent del tripartit, és a dir, totalment aliè i tancat a les reivindicacions i els anhels d’una majoria dels catalans.
1.- Al vespre TV3 encara va dedicar més temps a les primàries socialistes, amb connexió en directe amb Jordi Hereu inclosa, ignorant llavors totalment qualsevol referència a la consulta de Gràcia Decideix. Des de CiU havíem convocat TV3 a la Plaça de la Vila de Gràcia el dissabte, però TV3 no s’hi va presentar: nosaltres havíem demanat el mateix tracte televisiu que va rebre l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva, quan va votar ara fa un any a la consulta de Sant Cugat del Vallès, i on TV3 li va fer un bonic reportatge el diumenge al TN, però TV3, la nostra, no ho va tenir present.
A la plaça de la vila i a la mateixa hora hi era també el candidat d’ERC a l’alcaldia Jordi Portabella. Pocs mitjans presents i, quan m’atanso a COM Ràdio per si volen unes declaracions, em contesten que només els interessa Jordi Portabella. Ha caigut el tripartit, que en teoria era un govern d’esquerres que feia de la igualtat el valor suprem, però encara es veu que uns són més iguals que uns altres. A vegades alguns tripartidistes em pregunten com és que s’ha produït una mobilització tan gran del vot cap a CiU i també dels seus militants i simpatitzants (quasi 1.200 interventors, la més alta mobilització de la seva història): doncs bé, jo els explico moltes anècdotes com aquestes aquí explicades, viscudes en els darrers anys pels candidats de CiU. I quan Jordi Pujol diu que els tripartits han estat “governs sectaris” en l’àmbit de la comunicació, doncs alguna part de raó té en aquest sentit.
2.- El diplomàtic Juan Prat y Coll ha estat proposat aquest setmana com a delegat de la Generalitat a Brussel·les. El diari Ara em va demanar unes declaracions i, com que només en va treure una frase (i no una pàgina d’entrevista, com va fer amb el bon amic i eurodiputat d’ERC Oriol Junqueras la setmana passada), aquí teniu tot el que penso sobre el tema.
El senyor Prat té un currículum immillorable com a diplomàtic i cal reconèixer que, a les institucions europees, això és una condició no necessària però sí suficient per a fer una molt bona feina. Catalunya ara necessita prestigi, tant a dins com a fora, i l’experiència diplomàtica és un grau en aquest sentit i per tant li desitjo una molt bona feina al servei de Catalunya. Dit això, vaig discrepar ràpidament de les seves primeres declaracions, relatives a què ell no faria de l’ús del català al Parlament Europeu una batalla diplomàtica: això no és acceptable des d’un punt de vista democràtic. Cal recordar al senyor Prat que és un govern de CiU l’ha nomenat, i no un govern del PSOE o del PP, i que tots els programes electorals de CiU han estat sempre molt clars en aquest punt.
A les darreres eleccions catalanes PSOE i PP van obtenir a Catalunya el seu resultat més baix de la història recent: només un 30% del vot emès conjuntament. Dos terços dels catalans van votar partits que aspiren al reconeixement oficial del català a Europa, mentre que menys d’un terç dels catalans estan d’acord a mantenir l’statu-quo lingüístic. Encara més: hi ha molts catalans votants de PSOE i PP que troben impresentable i injustificable la discriminació del català al Parlament Europeu. Les posicions dels eurodiputats Maria Badia i Santiago Fisas són molt clares a favor del català en aquest sentit: no pot ser que Malta, més petit que Andorra en superfície i amb només 400.000 habitants i parlants del maltès, tingui el seu idioma reconegut i el català no ho estigui. Si la UE és només un club tancat i inflexible d’estats-nació, cada cop més catalans tindran incentius racionals creixents per a constituir un Estat propi.
En aquest sentit, el senyor Prat ha de tenir també clar que els temps canvien al mateix temps que les demandes i les sensibilitats nacionals dels catalans. I en el context de la futura revisió dels usos lingüístics a la UE (la setmana passada jo no vaig votar en contra del nou sistema de patents, que només considera l’anglès, el francès i l’alemany com a llengües, tal com demanava el govern espanyol), els catalans no podem renunciar a que un dia la nostra llengua sigui utilitzada en el plenari del parlament en peu d’igualtat amb les altres llengües europees. Perquè la tendència és clara: anglès a les comissions parlamentàries i com a llengua de treball i totes les altres llengües a plenari… inclosa la catalana.
3.- Tancament de TV3 al País Valencià: parlant de llengües, us adjunto un article molt aclaridor que va publicar Vilaweb el passat, per si teniu interès en el tema i no el vàreu veure.
La presència de TV3 al País Valencià va començar el 1985, dos anys després de la creació del canal. Un grup de radioaficionats va muntar un petit repetidor a Sueca per recollir el senyal de Televisió de Catalunya. Aquell intent va comportar, alhora, el primer tancament quan el delegat del govern espanyol al País Valencià, el socialista Eugeni Burriel, va enviar la Guàrdia Civil espanyola a precintar-lo. L’any següent, el 1986, les emissions de TV3 van arribar a tot el País Valencià gràcies als repetidors instal·lats per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), tot i les dificultats polítiques. Fins al començament de les emissions de Canal 9, el 1989, TV3 va ésser de fet el tercer canal de molts valencians.
Malgrat que el senyal ha estat sempre al·legal des del principi, circumstància generalitzada a l’espai radioelèctric, la Generalitat i ACPV van arribar a acords escrits de no-conflictivitat de les emissions amb el senyal de RTVV. I és que al principi, el govern valencià havia aprofitat les freqüències de TV3 al País Valencià per a Canal 9. Aquella ocupació va comportar un segon tancament temporal de les emissions, ordenat pel ministre d’Indústria espanyol, José Barrionuevo.
La situació es va mantenir, amb alts i baixos i alguns intents d’aconseguir la reciprocitat entre els canals de TVC i RTVV, fins el 2006, quan TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van passar a emetre al País Valencià a través de la freqüència digital cedida pel Ministeri d’Indústria espanyol. José Montilla, el ministre del moment, havia concedit aleshores a la Sexta la banda analògica que havia ocupat la televisió pública catalana.
El panorama va canviar l’any següent, quan la Generalitat Valenciana va decidir prohibir les emissions de TV3 i tancar-ne els repetidors. ACPV s’hi va negar i el 14 de març de 2007, poc abans de la commemoració dels tres-cents anys de la batalla d’Almansa i a dos mesos de les eleccions a la Generalitat, el govern valencià va amenaçar d’expedientar ACPV (propietària dels repetidors) i Abertis Telecom (operadora encarregada del manteniment) amb una sanció d’un milió d’euros si continuaven emetent sense llicència. L’acta sancionadora feia referència als repetidors instal·lats al mont Bartolo (Plana Alta), a la serra de Perentxissa (Horta oest), a Montdúver (Safor) i a la serra de Carrasqueta (Alacantí), que s’han anat tancant des d’aleshores després de llargues maniobres judicials i polítiques, la majoria concentrades el 2007 i detallades en aquesta entrada de la Viquipèdia.
El 2009 ACPV va engegar una iniciativa legislativa popular (ILP), Televisió sense Fronteres, per mirar de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. La ILP va aconseguir recollir sis-centes cinquanta mil signatures, cent cinquanta mil més que no les necessàries, per portar una llei al Congrés espanyol que garantís els drets dels ciutadans de les àrees lingüístiques del gallec, el basc i el català. En una mesura sense precedents, el govern espanyol es va negar l’any passat a tramitar la ILP.
