Les tres lectures d’avui estan entrelligades. La del profeta Ezequiel i l’evangeli parlen de la correcció fraterna, un tema davant el qual experimentem sempre un cert malestar, una certa resistència i procurem evitar-la, perquè ens fa angúnia. En canvi, la correcció fraterna és una forma concreta de l’amor al pròxim que és el tema central de tot l’evangeli de Jesucrist. Un tema del que també avui ens en parla Sant Pau, per acabar dient que “Estimar és tota la Llei”.
Per tant, si estimar és tant important, siguem radicals en el compliment d’aquest manament. Complim-lo sense por de passar-nos. Hi ha una dita que diu que “La virtut està en el terme mig”. Però aquesta dita té una excepció: és quan fa referència a la virtut d’estimar perquè, en la pràctica, ni mai no estimarem prou ni mai no estimarem massa.
I no siguem selectius al estimar. Hem d’estimar tothom, especialment als més febles i desvalguts. Si estimem només a les persones atractives o simpàtiques, en el fons, el que fem és estimar-nos a nosaltres mateixos, i si estimem fent excepcions, vol dir que encara s’ha de purificar molt més el nostre amor. Hem de ser exigents en la manera d’estimar. Sant Pau ens ho ha dit amb una frase molt gràfica: “No quedeu a deure res a ningú. L’únic deure vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres”. Sant Pau ens està dient, d’una manera molt delicada, que sempre estarem amb deute amb els altres pel que fa a l’amor.
Per tant, el fragment d’avui de l’evangeli de Mateu s’ha d’entendre dins un context d’amor i de comunitat. En la nostra societat, tremendament individualista, preval aquella l’actitud – més o menys disfressada amb l’argument de la llibertat i del respecte a la forma de pensar dels demés – de no posar-se en els assumptes i en la vida dels altres. Però una cosa és entremetre’s en tot, i una altre és desentendre’s del germà, del veí, dels fills …..i no atendre’ls quan creiem que convé fer-ho. No assistir a una persona que està en perill moral, pot ser un pecat d’omissió de la mateixa manera que ho és no assistir-la quan està en perill físic.
Però sense un amor autèntic no podem ajudar als altres. L’amor sincer facilita el diàleg i fa que tot sigui més senzill i possible. Llavors, l’esperit de Jesús, que és l’esperit d’amor, il·lumina l’interior i fa possible el canvi de conducta. La correcció s’ha de fer amb amor. Si no som capaços de saber fer-ho així és millor que no diguem res perquè en lloc d’ajudar faríem més mal.
Hem de corregir buscant únicament el bé de l’altre i procurant fer-ho de manera que es doni compte que el corregim únicament pel seu propi bé. Mai hem d’actuar per enveja o amor propi. Mai hem de buscar la humiliació de l’altre i sempre hem d’evitar posar-lo en evidència davant la comunitat o la societat. Si creiem que no som capaços de fer-ho d’aquesta manera, o preveiem que la nostra actuació no aconseguirà res de positiu, val més que no ens manifestem.
En aquest cas, per una banda, hem d’augmentar el nostre amor i atenció vers la persona que necessita ajuda, i per l’altre, comunicar al Senyor tots aquests problemes, és a dir, fer-ne pregària. Però cal que també preguem per no caure en el perill de deixar-nos portar per la comoditat de no buscar-nos problemes. Deixem oberta la porta a l’Esperit Sant. Que ell ens ajudi. I que ens ajudi també a saber acceptar nosaltres, amb humilitat i amb pau, la correcció que ens pugui venir de fora. Saber reconèixer els propis defectes, és un pas indispensable per posar-hi remei i arribar a ser millors.
