UN CONTE

Un conte, un conte, àvia si us plau,

em demanem els néts amb tendresa,

tinc mil històries de guerra i de pau,

d’alegria, de goig, de penes i tristesa.

Arraulits vora meu esperen impacients,

els seus ulls espurnegen d’emoció,

deixo que volin lluny els pensaments

mentre em somreien amb tota devoció.

La princesa, el príncep, i el gegant malvat

vol que la donzella l’estimi amb anhel,

el donzell no pot lluitar, es troba cansat

per vèncer al monstre que el desafia cruel.

Només el dolç cant del rossinyol

pot apaigavar la fúria del gegant

i canta i canta tot mirant el sol

i salta de branca en branca refilant.

El gegant el segueix, vol agafar-lo

per donar-lo a la princesa riallera,

més l’ocell va lleuger i la fera al mirar-lo

cau pesat dins d’una torrentera.

El príncep galant i la bonica princesa

es troben feliços, res els impedeix l’amor

el rossinyol els acompanya amb la promesa

que no els abandonarà a la seva sort.

Un badall,un dolç somriure, una carícia

i poc a poc els nens tanquen les parpelles

que el conte no porti al somni la malicia

i que sigui ple de tendresa i meravelles.