Hem arribat al darrer diumenge d’Advent, el proper diumenge ja serà el dia de Nadal i començarà un nou temps litúrgic. Si durant els tres primers diumenges d’Advent la nostra atenció estava posada en preparar-nos per la vinguda definitiva del Senyor, que per cada un de nosaltres serà al termini de la nostra vida en aquest món, a partir d’avui ens disposem a celebrar el naixement de Jesús, el Fill de Déu.
El Nadal és el temps en que se’ns mostra, més que en cap altre moment de l’any, la tendresa d’un Déu que ens estima. Que de tant que ens estima, es va fer un infant, es va fer un com nosaltres per poder caminar al nostre costat. En aquest temps, tots tenim tendència a fer sortir del nostre interior el millor que tenim. D’una manera semblant, la primera lectura ens ha presentat a un rei David sensible i generós que vol edificar un Temple al Senyor perquè li fa angúnia que mentre ell viu en un palau envoltat de riqueses, té l’arca de l’Aliança, que per als israelites representava la presència de Déu, col·locada en un envelat.
Però Déu li fa saber, a través del profeta, que no és ell, David, el qui ha de fer plans, sinó Déu. Déu té el projecte de fer que David sigui el cap d’una dinastia de la que en naixerà el Messies, Jesús, el nostre Salvador. Com ens ha dit Sant Pau, aquest projecte a favor de tots els homes i dones, estava “amagat en el silenci dels segles”, vol dir que Déu ja tenia a punt aquest projecte des d’abans de crear el món.
Però Déu, per realitzar els seus projectes, compte amb la nostra col·laboració. I aquest gran projecte de Déu, va necessitar la col·laboració d’una persona: Maria. aquella noia senzilla del poble de Natzaret. Maria coneixia el que havien anunciat els profetes i esperava l’arribada d’aquell Messies que havia de portar una nova vida per a tothom. Maria, que estava promesa amb Josep, descendent de David, ben segur que no va ser del tot conscient de la transcendència de la seva resposta, però acceptà el gran do que li feia Déu i quan l’àngel Gabriel li digué: “Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús” ella no va entendre com allò podria ser possible, però no va tenir por i va confiar en Déu i digué: “que es compleixin en mi les teves paraules”.
El relat de l’evangeli d’avui ens ajuda a veure que Jesús, el Messies, és purament un do de Déu. No hi haurà intervenció de baró, serà el resultat de la iniciativa creadora de Déu. És el gran regal de Déu a la humanitat. Per això celebrem el Nadal i per això aquests dies ens preparem per aquesta gran festa. Nosaltres, els creients, hem de tenir molt present el sentit profund del que celebrem aquests dies, per nosaltres és una festa que va més enllà de l’alegria superficial dels carrers il·luminats, dels regals o del bon dinar. Nosaltres no ens podem oblidar d’aquell per el qui fem la festa.
Si en aquesta festa ens oblidem de Jesús, del protagonista, no viurem bé el Nadal, o almenys no el viurem com a cristians. Com a molt, potser farem una “festa d’hivern”, o farem “una festa de família”, però no viurem un Nadal cristià. Està molt bé viure el Nadal en família, és una festa que li escau l’ambient familiar, amb pares i fills i nets reunits. Es molt bonic que fem el pessebre a casa nostra. Està molt bé que també adornem la casa, però que es noti que el protagonista de la festa és un nen pobre acabat de néixer. Que se’ns noti que ho celebrem com a cristians.
Aquests dies abans de Nadal son dies per preparar moltes coses. Però els primers que ens hem de preparar som nosaltres. Ens hem de preparar per poder celebrar el Nadal amb el cor net, reconciliats amb Déu, i amb els germans mitjançant el sagrament de la penitència.
I, finalment, cal que busquem una estona per pregar, per trobar-nos amb Déu i meditar el significat del que celebrem. D’aquesta manera penetrarà dins nostre el seu amor i així el podrem fer arribar al demés. Que així sigui.
