“Hi ha una inconstància que prové no de la feblesa, sinó del fàstic de les coses”. Sovint els que més han llegit sobre relacions humanes, els apassionats de l’home, són els qui estan més sols. Els que més han reflexionat sobre la conducta es troben aïllats en un racó, observant aquells que parlen envoltats d’aduladors (“es parla poc quan la vanitat no fa parlar!”). Els bons i els intel·ligents són uns excèntrics per context més que per voluntat. La Rochefoucauld diu que no és que ho facin perquè volen. Han voltat molt i s’han decebut més vegades de les que s’han equivocat. I com que no troben una veritat sòlida que els marqui una pauta de conducta, acaben sent uns inconstants.
D’acord que va ser un privilegiat, però a base de remenar la cua pels salons La Rochefoucauld va passar-se la vida observant. En el seu cas des del centre, mai en un racó, però ell havia preferit formar part de l’engany abans que mantenir-se autèntic.De l’autenticitat només en va treure que tot allò en què creiem està destinat a fallar-nos i a semblar-nos insuficient i mancat. “L’impossible aprenentatge de la veritat produeix inexorablement una llarga decepció”. Per això els bons, per prudència de l’allau de decepcions, prefereixen mantenir-se al marge o assumir la seva solitud.
Hi ha una màxima que fa d’unió entre La Rochefoucauld autèntic i el personatge: “la sobirana habilitat consisteix a conèixer bé el preu de les coses”. Aquesta solució és amarga perquè ens fa menys humans i més calculadors, més de raó que de cor. El problema és que els bons surten perdent, perquè fa perdre capes d’autenticitat i acabem tots abaixant el llistó. Possiblement La Rochefoucauld hagués transcendit més si en comptes d’estar tant implicat en tot allò que observa, hagués estat un outsider forçat, però més autèntic. En qualsevol cas, les màximes i reflexions morals segueixen sent un manual d’actualitat per tots els que ens movem pel món.
REFLEXIONS O MÀXIMES I SENTÈNCIES MORALS – FRANÇOIS DE LA ROCHEFOUCAULD.
Traducció i introducció de Ramon Alcoberro – Edicions de la ela geminada