El Prefecte del Pontifici Consell de la Culturade la Santa Seu, Cardenal Gianfranco Ravasi, biblista i hebraista de renom, ha manifestat que “Catalunya es percep, des de Roma, amb identitat pròpia” ja que mostra, de fet, una “sensibilitat particular” i una específica cultura pròpia ben diferenciada d’altres. El Cardenal milanès, que ha estat a Barcelona per tal de participar a “l’Atri dels Gentils”, un espai de diàleg entre creients i gentils, ha fet referència a l’art, la ciència, la bellesa, la veritat i la transcendència. S’ha posat molt l’accent en la Bellesa i la Transcendència. Segons Ravasi aital fet es transparenta plenament a Barcelona i a Catalunya, tant a nivell general -profà, podríem dir- com des de punt de vista religiós. Ambdós es troben constantment. Ha posat com a exemples, a Gaudí, Tàpies, Picasso, Miró…tot i que alguns d’ells estiguessin allunyats de la religió. Tot i així el seu art, segons Ravasi, expressà també la transcendència en relació amb la veritat, mostrant alhora una gran espiritualitat i un camí d’obertura per al diàleg entre els homes. Miró- així el citava els susdit Cardenal- digué “l’art no representa el visible, sinó l’invisible que hi ha en el visible”. Aquesta, segons Ravasi, és també la tasca de les religions. I en concret, Catalunya ho ha mostrat des de les seves arrels, fonamentalment cristianes.
 
La bellesa -el “pulchrum”- és un aspecte de la transcendència que esdevé també com quelcom molt enamoradís per a molts i en el qual s’hi poden trobar conjuntament tant els creients com els no creients, ja que les coses belles sempre uneixen, sempre convergeixen. Es referí, el cardenal Ravasi, també als museus de Catalunya, que conserven tantes belles imatges, pintures, escultures, gravats…que només s’entenen plenament des de la religió, la religiositat i la bellesa, amb i per a les quals foren creades. La fe, es pot assegurar, sempre ha potenciat la bellesa que procedeix dela Perfeccióeterna i infinita.
 
El Cardenal ha aprofitat per dir, en les seves declaracions a la premsa, que l’Església a Catalunya ha estat molt unida a Roma des de segles i ha reconegut la seva pròpia identitat dins de la universalitat de la fe cristiana. “Els lligams es van estrènyer molt quan el Papa va venir a Barcelona -visita a la Basílica de la Sagrada Família- i quan a Roma es va fer una gran exposició de Gaudí. Des d’Itàlia es coneix molt bé Catalunya. Es percep el vostre país com una identitat molt forta i jo, que sóc milanès, m’hi sento més a prop”…”A Roma, doncs, es coneix la identitat pròpia de Catalunya. Veiem la vostra identitat oberta. I això és així per la tradició que teniu de grans artistes, de científics, per la indústria, pel mar, pel port…”