En un moment de gran crisi econòmica, que afecta milions de persones a tot Espanya, un directiu bancari el nom del qual no sé si es millor oblidar, potser no, s’ha retirat amb una pensió de 88 milions d’euros. Em sembla una autèntica provocació, més tenint en compte les circumstàncies que han envoltat la seva retirada.
Com es conegut aquest senyor s’ha retirat després de que es poses en dubte la seva honorabilitat, i abans que el Banc d’Espanya li demanés que ho deixes, d’acord amb la recent transposició d’una directiva de la autoritat bancària europea. El cas és encara més greu si recordem que va ser condemnat pel Tribunal Suprem a tres mesos d’arrest i d’inhabilitació per exercir qualsevol activitat bancària per un delicte d’acusació falsa contra uns deutors de Banesto, entitat que va presidir després de ser intervinguda el 1993. Els magistrats de la Sala Penal del Suprem, van decidit rebaixar la pena que va imposar l’Audiència Provincial de Barcelona, quan va ser condemnat a sis mesos de presó pel delicte d’acusació i denúncia falsa. El Govern va indultar el conseller delegat del Banc Santander, entitat a la que havia pssat, de la condemna que li va imposar el Tribunal Suprem per acusació falsa quan presidia Banesto, amb la qual cosa es paralitzà l’execució de la sentència i continuà en el seu càrrec.
El Tribunal Suprem va anul · lar els efectes administratius -cancel · lació d’antecedents- de l’indult concedit pel Govern de José Luis Rodríguez-Zapatero al novembre de 2011, quan es trobava ja en funcions. L’alt tribunal estima que el Govern socialista es va excedir en l’aplicació de l’indult en pretendre que la condemna imposada per un delicte dolós no li afectés a l’hora de ser-li aplicada la normativa bancària que l’inhabilitava per ser banquer. Aquesta normativa imposa el requisit legal de “honorabilitat”, com hem dit, imprescindible per seguir exercint com a directiu del banc, segons exigeixen les Directives Europees i el règim jurídic de les Entitats de Crèdit del Banc d’Espanya. Es passà així la pilota al mateix Banc d’Espanya per a que dictaminés si mantenia la honorabilitat per a exercir el càrrec.
Davant d’aquesta circumstància, l’esmentat personatge renuncia al seu càrrec amb la butxaca més que plena.
Jo em pregunto, si no és desproporcionada aquesta quantitat de 88 milions d’euros per una persona que es retira així, tot i que no poso en dubte la seva capacitat per a dirigir entitats bancàries, a banda del que ja devia cobrar cada més, de ben segur grans quantitats de diners. En una època en la que no es respecten els drets adquirits dels treballadors, que es precaritza al màxim, que se salven abans els bancs que les persones, que augmenta l’atur, que l’economia es troba en “mergència nacional”, com és que cap autoritat pública d’aquest país no ha intervingut per a evitar aquest despropòsit?
Al meu parer, els fets que comento son moralment demolidors, i generen una lògica indignació no tan sols en relació als bancs sinó envers els governants que tenim, Es absolutament injust i desproporcionat. I a més és una mostra més d’estupidesa col·lectiva, la que fa que no s’actui amb diligència per tal d’evitar que la casta xucladora i extractiva espanyola faci tot allò que li plagui. Senzillament, una indignitat, una vergonya. Inadmissible.
