No conec a Mª Dolors Godoy però en un article de La Vanguardia va cridar-me l’atenció l’entrevista que li feien.
Dona inquieta, primera alcaldessa de Cassà de la Selva de la democràcia, escriptora que als seus 84 anys ha publicat “Roselles Vermelles” dedicat al seu germà Carles, mort en la batalla de l’Ebre.
A aquesta dona no li pesen els anys. Va estudiar teologia, rus. És mestra d’esperanto i dirigeix el grup de jubilats de teatre del seu poble, dóna recitals de poesia, és ex-professora d’auto escola i també de religió en un centre de formació professional a St. Feliu de Gixols.
M’encanten les persones vitals. No renega dels seus anys, abans el contrari, i als seus 84 li agrada vestir moderna, abillar-se amb collarets i arracades grosses, com les que va comprar-se fa dos anys en un viatge per la Capadòcia.
Sempre hi ha alguna cosa per descobrir, ens diu la Mª Dolors i reflexiona “ No existeix millor forma d’envellir que l’actitud, no sols física sinó també mental. No m’imagino la vida sense projectes.”
Admiro aquesta dona de 84 anys, mare de cinc fills, plena d’energia i d’il·lusions que com tots, haurà patit contratemps a la vida i amb la seva fèrria voluntat els ha superat. I es sent jove i vesteix amb roba alegre i juvenil adients a la seva personalitat-
Que gran és ser vell i sentir-se jove! Hi ha persones realment joves que es troben velles. Han perdut les il·lusions, la seva vida és monòtona. En el seu horitzó tot és negre i pensen sovint que la seva vida s’està acabant. Ho han fet ja tot i viuen de records mentre esperen angoixats que aviat els arribarà l’hora de l’últim comiat
És per això que admiro a la Mª Dolors Godoy, que als seus 84 anys s’interessa per tot, es busca ocupacions que l’allunyin de la soledat. Una mare amb cinc fills, àvia i nets.
Àvia que no pot prescindir del cotxe que condueix. La seva vida està tant ocupada que no té temps de recrear-se amb pensaments negatius, ni deixa que al seu horitzó hi entrin núvols negres que entelarien la seva existència.
Les persones humanes som complexes. La felicitat no arriba sola. S’hi han de posar tots els mitjans i no tothom té la força necessària per aconseguir-lo.
L’actitud de la Mª Dolors Godoy davant la vida és admirable. Dona d’una edat considerable, és sent jove, es deixa portar per il·lusions, mira que la seva vida estigui plena i això l’allunya dels pensaments negatius i li dóna l’optimisme i l’alegria de saber-se útil omplint tots els moments de la seva existència per teixir somnis que com una vareta màgica els converteix en realitat.
