Fa temps que conec en Carles, es d’aquells de Berga de tota la vida. Li agrada l’ordre i les coses ben fetes. El protocol ha estat una part important de la seva vida que va fer de forma abnegada durant anys a Berga i molt especialment per Patum. Mentre tots ens divertíem i fèiem una mica “l’animal” en Carles es cuidava de que tota la cerimònia publica municipal berguedana rutlles com un rellotge suís.
A L’any 1997, va publicar un primer assaig a la Revista Internacional de Protocol, sobrela Patum. La festa més emblemàtica pels berguedans i Patrimoni dela Humanitat de mica en mica va tenint treballs i estudis sectorials. Això és molt important, ja que estem a les beceroles del seu coneixement.La Patum, que va servir els anys del postfranquisme com a model i escola de els festes del foc, està de sort, en Carles recull totes les normes de funcionament i els documents que va elaborar quan ell era al davant del protocol berguedà.
El llibre serà una eina útil pels estudiosos de l’organització i protocol de les festes, de com conciliar les dues autoritats berguedanes “el clero” la de l’església catòlica i la “civil” l’ajuntament. Un bon exemple d’això són les anades i vingudes de les autoritats als oficis de dijous i diumenge de Patum i per mi el més evident és quan abans de fer el seu ball l’Àliga saluda – sempre – de forma clara a la parròquia i després a l’ajuntament (llevat de quan va haver-hi un alcalde que només va durar quatre dies… ).
La bibliografia de Patum, molt extensa per cert, ara disposarà d’una nova aportació, d’una matèria que no havia estat mai estudiada i això li hem d’agrair a la feina i els esforços de l’amic Carles Cortina.
