La Via Catalana no ens portarà la independència però és una fita important en el camí que ens hi condueix. Un camí que, si tenim èxit, ens semblarà que fa menys pujada perquè les travesses que no fas sol són menys feixugues i veus més possible arribar al cim. Així esperem que ho escriguin els llibres d’història d’aquí no masa temps. Tot aquell que tingui aquest anhel no hi pot faltar. Hi ha de ser perquè només amb el compromís i l’expressió de voluntat de cada un de nosaltres assolirem aquest objectiu. És via perquè ens hi acosta, i és catalana, no només perquè és nostra, sinó perquè la cadena humana, amb mans o braços units evoca altres símbols populars molt catalans, des de la sardana fins els castellers. I perquè té la magnífica riquesa de sortir del món civil i movilitzar la ciutadania. Ha de servir, també, per donar un clar toc d’atenció a aquells que intenten frenar el procés i sembrar dubtes des dels seus mitjans de comunicació i els seus despatxos: el futur de Catalunya el decidirà la majoria dels seus ciutadans. El Matí Digital publica una entrevista a Marju Vatsel, que va participar de la cadena bàltica. El seu testimoni mostra que la voluntat d’un poble unit és imparable. La Via Catalana envia un missatge al món de com fem i volem fer les coses els catalans: a peu, pacíficament, de punta a punta del país, trepitjant, apamant i abraçant la nostra terra, amb les mans i braços units, mirant el cel, a mar i a ponent, a la mateixa emblemàtica hora, amb un compromís i esforç compartit, recordant els que han precedit i patit pel país, pensant en el nostre difícil present, en el futur  dels nostres fills, amb una força col.lectiva que creix exponencialment amb cada encaix de mans. Fent una cadena que, paradoxalment, segarà altres cadenes que ens tenen constitucionalment atenallats. Perquè és una cadena del present, natural, del poble català, que ens uneix en un dia assenyalat a la nostra història. Una persistent manera i voluntat de ser que ens estira i acosta a un nou estat. Perquè ningú més ho farà per nosaltres. Donem un missatge clar al món i també a aquells líders i forces polítiques que se n’exclouen, distorsionen el missatge o encara dubten d’un futur que, ara més que mai, hem de fer més  proper.