Els anys de la vida passen i resten en nosaltres. El Santuari de Puiggraciós ha estat durant els darrers decennis un indret de trobada espiritual i d’acolliment humà de gran qualitat, en gran part per la presència de les monges.
A molts de nosaltres, la referència de Puiggraciós ens ha permès ésser el que som. I poder dir com el poeta que confessem que hem viscut…
En el meu cas, durant més de vint i cinc anys he estat col·laborant en activitats culturals, espirituals, de fe. I sempre m’he trobat un ambient molt positiu i agradable. Gent disposada a donar una part del seu temps per a fer visible el Santuari, i per a testimoniar una fe, la dels pares, i mantenir la fidelitat a una terra que ens ha donat els mots.
Avui estem una mica tristos perquè ens diuen que dues germanes estimades marxen cap a Barcelona, al Monestir de Sant Pere de les Puel.les. De fet no ens deixen, perquè restaran al nostre cor, com a peces del gran pessebre de la vida a la nostra contrada. Però els canvis sempre amoïnen una mica. Ho superarem, perquè és una aposta per la continuïtat de la presència de les monges al Santuari, una aposta per l’esperança en aquest temps convuls.
Voldria agrair la presència de les monges, sempre amb un somriure, amb paraules amables, i sobretot amb una expressió per a mi molt emocionant: “preguem per vosaltres”. Es una cosa que no m’ha dit gaire gent a la vida… Preguem per tu, et tenim present a les nostres pregaries… Quines paraules més profundes, més plenes de sentit. El món necessita la pregaria, per salvar-se.
Gràcies per les vostres pregàries, gràcies per la vostra presència espiritual.
Les monges m’han fet comprendre una dimensió de la vida que no sempre tenim prou en compte: la presència de l’Esperit entre nosaltres, la comunió dels fills de Déu en un amor que empeny i ens ajuda en la lluita per la vida. Un amor que sens dubte dona fruits, menys enllà de la nostra capacitat per a comprendre-ho.
Sempre restareu amb nosaltres. Al nostre cor i al nostre record. Com tots els amics i amigues que estimen i han estimat el Santuari de Puiggraciós, que mai podrem oblidar.
