En un moment com el que vivim a casa nostra, el fet que a Suïssa s’hagi celebrat un referèndum que posa en entredit la lliure circulació de treballadors entre la UE i la Confederació Helvètica, es presta especialment a l’elaboració de comparacions i teories sobre els referèndums i la democràcia més o menys directa.
D’una banda hi ha la postura dels sectors més esquerrans, que s’han fet un fart de demanar democràcia directa però que, en canvi, sempre han apostat pels drets de la immigració i per l’obertura de portes. El seu paper en aquest afer és difícil. Resulta que han donat veu al poble i el poble ha dit que no vol immigració. Hi pot haver la temptació d’assenyalar el poble suís com una massa ignorant que no sap el que es fa. En cas de ser així, no sé pas què som nosaltres. A principis del segle XX, quan en molts pobles de Catalunya es construïen les primeres escoles (fins aleshores les classes es feien en locals de propietat municipal o de lloguer que gairebé mai complien cap condició higiènica ni de seguretat) els nostres arquitectes havien de recórrer a fonts com ara el recull de construccions escolars suïsses que va fer Henri Baudin. L’altre dia, cercant en un arxiu, vaig trobar que l’arquitecte noucentista Jeroni Martorell, especialitzat en la construcció d’escoles, consultava un llibre titulat “Suiza y sus escuelas. Educación. Instrucción”, editat per l’oficina de turisme de Zuric i Lausana. Alhora, s’havia de fixar en el mobiliari escolar que feia una casa de Ginebra. Amb tot això vull dir que ens porten uns quants anys d’avantatge com per tractar-los de curts de gambals.
L’altra postura temptadora és la de l’espanyolisme: el “puta-i-ramonesc” nostrat i de l’altre espanyolisme. Referèndum esdevé sinònim d’aixecament de fronteres, intolerància i dels quatre genets de l’apocalipsi. Els ha anat fet a mida per aprofitar per criminalitzar les aspiracions dels catalans. Resulta que estan completament preocupats per la llibertat de circulació de la immigració, fet que fins ara no havíem notat en absolut. L’Enric Juliana s’ha dedicat, durant els dos darrers dies, a fer unes caramboles impressionants a Twitter que relacionen la Lega Nord, Suïssa i CiU.
Pots estar d’acord amb el resultat o no, però hi ha algunes coses inqüestionables. La primera és que els suïssos estan completament legitimats per decidir el seu propi futur. I la segona és que, per més que no t’agradi el resultat o no vulguis que es pregunti per un tema, això no invalida l’ús dels referèndums. Sinó, ens trobaríem posant en dubte la democràcia cada cop que guanya algú que no són els nostres. Tot això també val per a Catalunya.
