Benvolgut, o no,
Si bé és cert que una fotografia pot explicar una història, també és cert que no és tota la història. És el mateix que passa amb les pel·lícules. Totes les pel·lícules ens expliquen històries, però en aquests relats no hi veiem tots els fets, no seguim els personatges en temps real, sinó que hi ha el·lipsis, espais que ha de completar la ment de l’espectador. Va dir Abbas Kiarostami que les pel·lícules són com a mots encreuats, amb espais en blanc que ha d’emplenar el públic. I és que una cosa és el temps narratiu i una altra de molt diferent el temps de projecció d’una pel·lícula.
El mateix succeeix amb la Història, en majúscula. Un no ha de tenir la temptació de realitzar una fotografia d’un moment concret de la Història i creure que aquesta imatge correspon a centenars d’anys de pau, de guerra, d’invasions, de victòries o derrotes, d’unions dinàstiques o de ridículs a Eurovisió.
Un historiador analitza causes i efectes, contextos, relaciona lleis, situacions, canvis demogràfics, influències exteriors i, si no té ni punyetera idea de res, reivindica Tabàrnia. Dir que els catalans tenim el rostre fosc perquè Catalunya va rebre la influència fenícia és com si algú et digués brut per una foto que tens amb els bolquers plens de nicotina (eufemisme). Per cert, els fenicis procedien del que ara és Síria, el Líban i el nord d’Israel. Ni tan sols King Àfrica procedeix d’Àfrica, sinó que és argentí. Boooooooombaaaaa!!!
La veritat és que per Catalunya hi ha passat i continua passant-hi tothom. Grecs, romans, fenicis, cartaginesos, visigots, musulmans, els francs, els franquistes, Pablo Llarena… Els catalans, pel que sembla, molguem molt. La gent té com a certa inclinació per envair-nos. Un té la sensació d’estar sempre enmig d’alguna cosa.
D’alguna manera, envejo la capacitat d’alguns espanyols d’obviar els vuit-cents anys d’Al-Àndalus. Tu, per exemple, deus tenir en el teu ADN rastres de totes les civilitzacions que han passat per la península Ibèrica i el teu raconet africà és latent a la teva genètica. En canvi, sembles sentir-ne només de cèltic. Quina sort tenir aquesta capacitat per esborrar tot rastre de la resta d’influències dels teus antecessors i decidir que només t’identifiques amb una d’elles! El que succeeix és que si els catalans ho intentéssim fer amb la influència espanyola, Arrimadas es posaria vermella de fúria i ens titllaria de supremacistes.
En tot cas, ja que reivindiques el teu origen cèltic, deixa’m que t’imagini com el tipus del paquet de tabac: casc de banyes, barba llarga i la sensació de que no t’has dutxat des que es van deixar de vendre els Celtas Cortos. Per cert, suposo que l’adjectiu es refereix a la longitud dels cigarrets i no a un estat mental.
