Pàtria

Amic que tant et queixes: no hi ha cap pàtria fàcil.
Però a la teva, amb xacres i amb taques del passat,
els altres no li neguen la veu i el lloc a taula,
ni porta pas cadenes ni jous humiliants.

Ningú et posa mordaces ni ofèn la teva parla
ni cap estrany trepitja la teva dignitat.
Que de la pròpia terra no deixin dir-ne pàtria,
no saps com n’és, d’innoble, no saps com n’és, d’amarg.

Amic que tant et queixes: no hi ha pàtries perfectes.
Però feliç la teva que és lliure de dogals.
Amic: hi ha altres pàtries, petites, dissortades,
mes són tan estimades, com les que són més grans

Pere Grau
Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de la revista 'Llengua Nacional'.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorNeoliberalisme: una perversió del feudalisme
Article següentCeltas cortos