La gran farsa del procés escandalós contra els presos polítics catalans ha entrat en una nova fase: les declaracions dels testimonis de la defensa. I ja els primers han capgirat la manera d’enfocar el judici per part de la fiscalia. Han estat dos ex-diputats del Parlament català: David Fernàndez (pel partit esquerrà CUP) i Rubén Wagensberg (per ERC). Tots dos eren membres de la iniciativa “En peu de pau” que, abans del referèndum de l’1.10.2017, van proposar als ciutadans mesures de resistència pacífica en cas que per part espanyola (com malauradament va passar) s’usés la violència contra els electors. Especialment David Fernàndez ha estat inequívocament franc. A la pregunta de la defensa de si havia estat conscient de la prohibició del referèndum per part del TC espanyol va contestar: “N’era absolutament conscient, i la vaig desobeir a consciència. I ja l’havia desobeïda anteriorment, el 9 de novembre del 2014, quan també hi va haver prohibicions. I no tan sols jo, sinó que penso que 2,3 milions de persones vam desobeir aquella resolució del tribunal. Perquè si l’autodeterminació és el delicte, jo em declaro obertament culpable i reincident”.
A la pregunta del fiscal de si hi havia hagut insults puntades i cops per part dels electors contra la policia, va dir Fernández que, si la policia havia atonyinat la gent, era comprensible que aïlladament hi hagués hagut reaccions instintives en contra, però que no era admissible voler generalitzar casos aïllats com a reacció de 2,3 milions d’electors.
En els dies vinents declararan, entre altres, testimonis de Portugal, Eslovènia, Alemanya i Canadà. Però encara que els testimonis de la defensa demostrin inequívocament que les acusacions manquen de fonament, això segurament no tindrà cap influència en la sentència preconcebuda del tribunal.
El diumenge 28 d’abril hi ha noves eleccions a Espanya, i el resultat, sigui quin sigui, posarà el país en un dilema polític, difícil de resoldre. Si la dreta pot formar govern, se n’esperen mesures que poden fer agreujar perillosament el conflicte català. Si l’esquerra només pot conservar el poder amb l’ajuda dels catalans, això només serà possible si reconeix el dret dels catalans a l’autodeterminació, cosa que ara per ara denega decididament. Una solució política del conflicte català seguirà sent ineludible per a la governabilitat d’Espanya.
Sobre el problemàtic curs de la campanya electoral i sobre els possibles resultats fatals de més repressió a Catalunya, n’han informat millor que no podria fer-ho jo dos articles de Ralf Streck i del Prof. Axel Schönberger. El primer explica totes les traves que s’han posat als presos catalans, i el de Schönberger, adverteix de les conseqüències tràgiques que poden tenir les mesures que tenen preparades PP i Cs contra l’independentisme, i cita la possibilitat d’aldarulls provocats pels unionistes que puguin ocasionar fins i tot morts.
Ningú no hauria de considerar exagerada o fantasiosa la urgent advertència del Prof. Schönberger. És un perill molt real. I si s’hi arribés, la resposta que hi donin la UE i els governs dels estats membres serà decisiva per a la credibilitat dels ideals i dels principis fonamentals europeus. Es poden pagar les amargues conseqüències que les institucions oficials europees fins ara hagin consentit sense intervenir-hi les pràctiques de l’ultranacionalisme espanyol i les vulneracions dels drets democràtics fonamentals a Espanya.
