Amigues, amics,
En un judici polític mai no hi pot haver justícia. La raó és de pes. La política és una lluita pel poder (l’esperit de servei cada vegada es veu menys). La justícia és l’aplicació de la llei, suposant que les lleis siguin justes. Ambdues, política i justícia, haurien de ser com l’aigua i l’oli, no es poden barrejar i, si heu provat d’intentar-ho, haureu vist com cadascun d’aquests líquids es tornen a separar: encara que sigui l’oli surant en gotetes damunt de l’aigua, són independents. L’Estat espanyol ha aconseguit l’impossible: barrejar-ho tot, i no tan sols política i justícia, sinó que ha reeixit a posar la política pel damunt de la justícia, tot i que damunt seu encara hi té un poder més fort, el diner. En resum, la justícia fa política amb tot el poder que aquesta té al darrere. En definitiva, a Espanya l’estat de dret no existeix.
Les acusacions definitives de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i aquells que no vull ni anomenar; l’acusació particular, un partit polític d’extrema dreta, no han donat cap sorpresa. S’ha confirmat que l’argumentació inicial estava al calaix i l’han fotocopiat. L’Advocacia de l’Estat, obeint interessos polítics, ha rebaixat la petició de penes tot i mantenint el delicte de rebel·lió però sense violència, “aunque también algo hubo”, ha dit aquella advocada que fa cara d’estar al·lucinada per no sé qui. L’acusació particular: “¡Una, grande y libre!”, com en el franquisme; són el mateixos.
Les conclusions de la Fiscalia han anat disfressades d’una tela jurídica finíssima, però amb un contingut malèvol, curull de ceguesa volguda, de mentides amb fons de rancúnia i amb “todo atado y bien atado”. Tan lligat que les penes demanades són exactament les mateixes que les inicials, entre 16 i 25 anys! Així, sense treballar gaire, els fiscals s’han pogut passar quatre mesos de judici fent el ridícul, però donant coces per sota la taula i mostrant una llengua i ulls verinosos com l’escurçó. Tres fiscals i una “fiscala”(la cobra) tallats pel mateix patró, veient rebel·lió i cop d’estat arreu, però sense fer cas dels vídeos de les defenses que el compinche president del Tribunal va fer passar un darrere l’altre, sense deixar identificar-los perquè la cosa passés ràpidament, com si res hagués ocorregut. No repetiré tot el que a Catalunya, només a Catalunya, hem vist i sentit i alguns, com un servidor, vam viure en directe tant el 20-S com l’1-O. La violència va ser del cantó dels encegats piolins de l’Estat, no per part dels demòcrates que vam exercir pacíficament el nostre dret de manifestació i de vot.
Enmig d’aquest vergonyós drama, el Tribunal Supremo també s’ha permès ficar mà en la política impedint que l’elegit cap de llista Jordi Sánchez anés a fer la protocol·lària visita al rei, el Borbó de torn. Sembla que a aquest li tremolaven les cames només pensar d’haver-se de trobar cara a cara amb una persona molt més digna que ell i que li hauria dit el que no vol sentir i menys d’un pres polític. Ara bé, aquesta mena de cap d’Estat, que ningú no ha elegit mai, rebrà la visita de la diputada Laura Borràs, que també li dona cinquanta voltes i li llegirà la “cartilla”.
En un altre ordre de coses, que incomoden molt al “poder”, govern socialista i justícia, que segueixen sent la mateixa cosa a l’Estat, de moment no faran cas al grup de treball de les Nacions Unides que qüestiona la independència judicial a Espanya i demana l’alliberament dels presos polítics, ni de l’ONU ni de la justícia europea, que és una mica més independent que l’espanyola. Aquella gentussa arrogant i creient-se totpoderosa aconseguirà, si no rectifiquen a temps, que l’Estat espanyol sigui expulsat de la Unió Europea, que és el que volen els feixistes espanyols i els d’Europa, que pertot arreu n’hi ha. Ara bé, Catalunya com Escòcia. El Regne Unit surt de la UE i ells sortiran del RU. Crec que Catalunya sortirà abans de l’Estat que no pas aquest serà foragitat de la UE. Escòcia i Catalunya seran membres de ple dret de la Unió Europea.
L’Estat, a través del govern del PSOE i dels poders ”fàctics”, fins i tot està pressionant l’alcaldessa en funcions de Barcelona perquè pacti amb el PSC, els quals dirigents catalans no pinten res; purs acòlits de PSOE. Volen evitar que l’independentisme governi la capital de Catalunya i una de les ciutats senyeres d’Europa. El president en funcions del govern socialista espanyol, el monàrquic Pedro Sánchez, va fer un paper ben galdós en la seva recent participació en les jornades que el Cercle d’Economia organitza anualment a Sitges. Fins i tot va fugir d’estudi quan el president del Cercle, gens sospitós d’independentista, li va demanar que procurés establir diàleg a fi de solucionar el conflicte Catalunya-Espanya. Alguns polítics espanyols fan servir Catalunya d’arma llancívola quan els interessa a Espanya, però quan venen a Catalunya callen com uns podrits. Diuen que la cosa s’està escalfant massa, però tinc la sensació que qui primer petarà serà l’Estat espanyol. Al temps… Ells tracten d’ofegar-nos en tots els camps, i especialment l’econòmic; d’aquesta manera creen malestar entre els grups socials més necessitats contra el govern de la Generalitat.
Crec que les forces independentistes catalanes haurien d’aprendre de l’SNP de la Sra. Sturgeon. Estan remarcant la necessitat de la independència d’Escòcia amb arguments econòmics més que no pas “identitaris” i això convenç molt. No podem oblidar el nostre component de nació, però la cisa d’uns 16.000 milions d’euros que ens fa anualment l’Estat permetria tenir un estat més just socialment, més semblant a l’estat del benestar per a TOTHOM. Ens cal parlar més d’aquest aspecte dins de Catalunya i sobretot, ens cal la UNITAT independentista sense la qual no anirem enlloc.
Per raons de salut no podré anar el 2 de juliol a Estrasburg, però el proper divendres 7, procuraré està davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a les 9 h del matí per fer costat al compatriota i amic Josep M. Jové, que ha de comparèixer a declarar pel mateix motiu que ho hauríem de fer milions de catalans: com ell, els presos i exiliats polítics estan encausats, perseguits, empresonats i jutjats, per voler ser lliures democràticament i pacífica. Mentrestant, el 4 de juny el president Puigdemont i el conseller Comín s’han passejat i han tingut converses a l’interior del Parlament Europeu amb polítics, entre ells amb el mateix vicepresident del Parlament. Seguim endavant!
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
