El dia que es va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe o el dia en què entra en vigor la llei contra la violència de gènere van ser dies històrics, què van demostrar que l’estat espanyol estava a l’avantguarda dels drets fonamentals de les persones. Per contra, hui el Tribunal Suprem ha perdut l’oportunitat (de nou) de demostrar-ho.
De nou, la necessitat d’un estat únic i centralitzat amb només les banderes oficials fa que el Tribunal Suprem no entre per la porta gran al Segle XXI.
Tot ve d’una decisió de l’Ajuntament de Sta Cruz de Tenerife. Aquests en un ple van acordar (es van posar tots d’acord!!) penjar la bandera nacional de Canàries, que porta set estreles verdes. Per una vegada no eren els catalans els que alçaven la veu reivindicant la seua veu com a poble.
És el que té la construcció artificial d’un estat en el qual es dóna importància només a una llengua, una història i una cultura, mentre els accents, les llengües històriques i les cultures diferents es veuen relegats, menyspreats i fins i tot perseguits. Què la gent no es veu representada per una bandera que els ofega, que usen una sèrie de persones per demanar ‘privilegis’ en meitat de l’estat d’alarma sense que els cossos i forces de seguretat de l’estat els diga res (barri Salamanca) i que si ho fan en un barri distint per dir ‘sanitat pública, arribe eixa mateixa policia a identificar als presents (barri Vicalvaro).
D’aquesta manera el Tribunal Suprem aconsegueix parar eixa necessitat de les autonomies de demostrar el seu patriotisme autòcton i enviar un missatge a Catalunya. Les estelades no són oficials per la qual cosa, aprofitem aquesta sentència i l’aplicaran en el moment que més els convinga.
La Sala Contenciós-Administrativa de l’alt Tribual fixa com a doctrina «que no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques la utilització, inclòs ocasional, de banderes no oficials en l’exterior dels edificis i espais públics, encara que no substituïsquen, sinó que concurrisquen, amb la bandera d’Espanya i la resta legal o estatutàriament instituïdes».
Però, i sempre hi ha peròs. Aquesta és l’oportunitat perduda pel Tribunal per demostrar que estem al segle XXI i que onegen banderes que representen l’esperit d’aquestes institucions. Perquè objectivitat no ha de ser confosa amb neutralitat, i que esperem que els nostres representants estiguen compromesos amb la ciutadania i ho podem demostrar amb els símbols triats per aquestos col.lectius.
Ens perdem poder vore al vent, al costat de les banderes oficials, la bandera de l’arc de Sant Martí, aglutinadora del moviment LGTBIQ; la bandera del feminisme, la bandera antifeixista, i fins i tot la bandera a favor de la sanitat pública.
No fa falta que justifiquem el perquè d’aquestes banderes, ja que si no feren falta no existirien.
Poc podem esperar d’un col·lectiu, els dels magistrats del Suprem, que segueix patint de diversitat a la seua seu i que no mira amb visió de futur sinó amb visió cap a Catalunya.
Com a què la ciutadania catalana vora en aquesta decisió un impediment.
