En aquests temps tan moguts a tot el món, hi haurà segurament qui s’estranyarà que torni sempre a parlar del conflicte de Catalunya amb Espanya. Però el que aquí (i no sols aquí) es permet Espanya hauria de despertar les campanes d ‘alarma en tots els demòcrates (almenys a la UE).
Primer cas. El prominents presos polítics catalans, que van ser condemnats a injustes penes de presó en un procés escandalós, des de fa poc (i en concordància amb el dret vigent espanyol) podien sortir uns dies a la setmana de la presó per anar a un lloc de treball permès, i tres nits a la setmana podien anar a dormir a casa. Això pel deep state espanyol sembla que era insuportable, i ara la fiscalia de l’estat ha demanat al Tribunal Suprem, que aquests alleugeriments siguin prohibits per aquests “presos condemnats per sedició” i que sigui “preventivament amb vigència immediata”.
El cap de govern espanyol ha defugit altra vegada qualsevol responsabilitat, perquè, va dir, no és cosa de l’executiu discutir sentències judicials. Però això no pren en consideració que a Espanya la fiscalia de l’estat depén directament del govern i que aquest si vol té la paraula en la direcció que prengui la feina dels fiscals. Aquesta posterior i arbitrària prevaricació, destrueix definitivament qualsevol possibilitat d’un diàleg honest entre el govern espanyol i les institucions i els apatits catalans. Com que ara no hi ha eleccions a la vista. El Sr. Sánchez sembla haver cregut que no li cal tenir cap consideració amb els diputats catalans a Madrid, i que pot ignorar definitivament la taula de diàleg que els va oferir, seguint la norma que diu “Tant se me’n fa de la meva xerrameca d’ahir”…
Les conseqüències pel conflicte es veuran tot al més tard aquesta tardor i amb tota probabilitat l’agreujaran.
Segon cas. Les dades publicades pel govern central espanyol sobre les infeccions pel corona, han motivat que Europa previngui de viatjar a les regions de Navarra, Aragó i Catalunya, cosa que representa una catástrofe per tots els que viuen del turisme. Naturalment això s’hauria d’acceptar cent per cent si no fes un tuf sospitós. Però exactament com al començament de la pandèmia, hi ha la sospita que altra vegada es vol amagar Madrid com a centre d’infeccions.
Es dóna el cas que hi ha un dissens entre les dades oficials de noves infeccions i la xifra d’hospitalitzats pel corona. Per exemple, segons les xifres publicades pel ministeri de sanitat espanyol el 21 de juliol, en els set dies anteriors havien estat hospitalitzats pel corona en total a Espanya 268 ciutadans. D’aquests 57 a Madrid i 17 a Catalunya. Ordenat per hospitalitzacions per cada milió d’habitants, Madrid anava en quart lloc i Catalunyaal quinzè. En xifres absolutes Madrid anava en segon lloc i Catalunya al sisè. En un país amb informacions fidedignes i transparents aquestes contradiccions es podrien aclarir. Però tal com s’ha tractat a Espanya la informació fins ara, deixen lloc a les suposicions més extremes i negatives. Més detalls es poden llegir en aquest modèlic article de Ralf Streck (segueix l’enllaç amb l’article que posa els drapets al sol a les autoritats espanyoles) Tots dos casos són això que prudentment se’n pot dir “peculiaritats” espanyoles. O bé -com tan sovint- dir que s’hi pot aplicar l’antic eslogan Spain is different. I això Europa no ho hauria de perdre mai de vista.
P.D. Quan aquest article ja estava llest, s’ha donat a conèixer que un valent jutge a Catalunya, que és l’encarregat de seguir la situació penal de les dues preses polítiques (l’ex presidenta del Parlament, Forcadell, i l’ex-ministre catalana de Treball , Bassa), s’ha negat ha vulnerar les lleis vigents i ha mantingut el règim d’alleugeriments per les dues.
Traducció de l’article en alemany, penjat al bloc de l’autor. Ací podeu consultar l’original.
