En un context electoral incert marcat per les anades i vingudes amb la data dels comicis, l’escenari polític català es presenta més fragmentat que mai. Totes les enquestes publicades en els darrers mesos coincideixen en l’entrada d’una nova força política al Parlament: el partit d’extrema dreta, Vox. Si aquestes previsions es fan realitat tindran com a conseqüència la major quantitat de formacions amb representació des de la recuperació de les institucions catalanes després de la dictadura.
El futur panorama polític es preveu com el més dividit de la història recent però no dibuixa un escenari nou. L’última legislatura ha comptat amb el nombre més gran de candidatures amb representació, fins a set formacions diferents. Per tant, els sondejos preveuen que la tendència a la divisió es consolidi i això obligarà els partits a acords de coalició i negociacions constants per arribar a pactes i aprovar lleis.
L’electorat independentista encara els comicis del 14 de febrer amb una major pluralitat d’opcions polítiques entres les quals escollir. El trencament de JxCAT i el PDeCAT obligarà al votant post-convergent a decidir entre les formacions liderades per les exconselleres Laura Borràs i Àngels Chacón. Per evitar aprofundir en la desunió, Junts ha optat per incloure a les llistes candidats de partits com Demòcrates, Reagrupament, SI i MES. Competiran amb ERC, la CUP i Primàries, l’única formació autoanomenada octubrista que ha obtingut els avals necessaris per presentar-se a totes les circumscripcions.
L’aparició de Vox al tauler polític també afavoreix la divisió en l’entorn unionista. El partit d’extrema dreta serà una de les formacions que buscaran atreure electors que el 2017 van votar Ciutadans. Els taronges van convertir-se en el vot útil per fer front a l’independentisme el 21-D però apunten a un enfonsament del qual buscaran pescar la resta de forces. Sobretot el PSC, que aspira a agafar el relleu com a referència electoral dels votants que defensen la permanència de Catalunya dins l’estat espanyol.
En l’entorn no independentista també s’hi incorpora el PNC, encapçalat per Marta Pascal, una altra formació hereva de l’espai convergent. Segons assegura la líder del nou partit, buscaran convèncer el votant catalanista no independentista, un perfil que també haurà de pugnar amb el PSC. El partit del ja exministre Salvador Illa ha revalidat la coalició amb Units per Avançar de Ramon Espadaler per intentar captar l’antic votant d’Unió.
Davant d’aquest panorama electoral, la fragmentació prendrà encara més importància en les demarcacions electorals menys poblades. A Catalunya, totes les circumscripcions a excepció de Barcelona tenen assignat un nombre reduït d’escons, en tots els casos inferior als 20 diputats. Un factor que afavoreix els partits majoritaris gràcies als efectes de la llei d’Hondt, una fórmula utilitzada per convertir vots en representants que perd proporcionalitat quan es reparteixen pocs diputats.
La multitud d’opcions electorals amb possibilitats d’entrar al Parlament pot deixar sense representació en aquestes demarcacions les formacions minoritàries. Per obtenir un diputat a Tarragona, Girona i Lleida sempre s’ha de superar amb un cert marge la barrera electoral, situada en el 3% dels vots totals. Un percentatge que pot créixer el proper 14 de febrer a causa de l’elevada quantitat de partits amb opcions d’aconseguir un escó.
Ens trobem en plena campanya electoral i els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’omplen de pugnes entre partits polítics ja que qualsevol detall pot acabar determinant els comicis. Les xifres d’indecisos se situen per sobre del 30% dels possibles votants, unes dades molt elevades que condicionen les estratègies de les formacions polítiques. Davant d’un escenari ple de dubtes, una única predicció: a partir del 15 de febrer ens trobarem un Parlament de Catalunya molt fragmentat que exigirà noves dinàmiques de cooperació i d’acords entre partits poc habituals en els darrers anys.
