Els entorns de Tamariu són bonics. Pots sortir de Tamariu per diferents camins que et porten per bonics indrets del municipi de Palafrugell i, segons el camí que agafis, de Begur.
Tret de pocs dies a l’any, són camins tranquils, tots comencen amb una pujada més o menys suau. Al poc que t’apartes dels més amples que en algun moment, fins i tot ara, han servir per connectar masies amb nuclis poblacionals, trobes camins estrets i corriols entre zones ombrívoles. Els boscos estan remoguts pels senglars i hi ha molta llenya i en les parts més humides fins i tot humus. Gran varietat de plantes mediterrànies i gairebé sempre molta tranquil·litat.
Malauradament no tot és idíl·lic. Cada vegada trobes més zones erosionades en els camins. Hi ha punts en els que rellisques amb facilitat amb la terra de les roderes i hi ha llocs on plants protegides han estat trencades. Són llocs on pots caure-hi i fer-te mal. Aquest deteriorament dels boscos és el resultat de la manca de civisme d’algunes persones, que amb llurs motos, destrueixen la natura. Diuen que fan esport, diuen estimar la natura, jo crec que són uns salvatges.
Quan passeges per aquest indrets troben moltes persones acompanyades de llur gos. L’animal corre i juga, s’ho passa bé. Naturalment, com nosaltres, la bèstia té unes necessitats fisiològiques i defeca. Igual que fan pels carrers quan els treuen a passejar. Fins aquí tot és normal. El que ja ho és menys és haver d’anar mirant al terra amb atenció per evitar trepitjar un dels molts excrements que trobes en el camí. Quan més a prop estàs del nucli poblacional, la quantitat d’excrements creix, si t’allunyes, tot millora. Aquesta gent són també una grans amants de la natura. Ho fan per a què els animals copròfags tinguin prou vitamina B12. Molts ja sabeu que alguns insectes mengen els excrements. Els escarabats piloters i les mosques seran feliços. Potser ignorants, pensen que els mamífers mengen excrements de gos. No, els conills, els elefants, els grans simis, mengen els seus excrements, però no sé que mengin els de gos, així que naturalistes amateurs oblideu aquest suport vitamínic i porteu una bosseta per recollir la femta canina. Le gent civilitzada us ho agrairà.
Uns altres tipus d’objectes preuats que trobes en qualsevol lloc són les ampolles de plàstic, les llaunes de begudes, i qualsevol tipus de bossa plàstic o paper. Ara, però, s’ha enriquit el repertori, podem trobar la mascareta, de diferent tipus i capacitat de retenció de partícules. Em sorprèn, perquè la mascareta és un element imprescindible per circular pels boscos i platges i no morir. Algun lluç mesetari, que confon una platja amb una banyera, va tenir la brillant idea d’aquest ús universal d’aquest element decoratiu dels nostres camins i carrers. Sense cap dubte, els que ens obsequien amb aquestes deixalles haurien de confinar-se i entretenir-se fent malabarismes amb paper higiènic,
La conclusió és bastant clara, hi ha un virus que porta molt de temps entre nosaltres, enemic de l’educació i la urbanitat. Cada dia hi ha més porcs bípedes i destructors de la natura circulant pel país.
Seria convenient que els responsables municipals i el Govern prenguessin mesures per evitar que es destrueixin tots els espais naturals i tothom pogués gaudir de la natura, paga la pena.
