“Quant temps fa que no riem a cor que vols?”
Quan vaig veure que el passat diumenge 2 de maig, a part de ser el dia de la mare, va ser també el dia internacional del riure vaig pensar que, potser, ja tocaria començar a pensar no només a treure malestar sinó posar-hi divertiment i alegria.
Trobem a faltar riure. Les riallades entre amics o en família o en grup. Riure mentre mirem un monòleg, riure escoltant acudits, riure a la feina, sentir riure pels carrers.
Riure no s’emporta els mals moments ni els canvia, però l’humor proporciona distància i perspectiva a les situacions dolentes.
Riure, encara que també plorem; si fa falta, podem convidar-ho: unes estones de tristesa amb unes altres de bon humor.
L’humor és una manera de veure el món. Podem ser seriosos i tenir ganes de riure.
L’humor és l’antídot protector de la parella. Si dues persones que conviuen ja no riuen juntes, malament rai!
Riure és la distància més curta entre dues persones, Si volem que les relacions vagin bé, enamorem-nos d’algú que tingui un sentit de l’humor similar al nostre o, dit d’una altra manera, enamorem-nos d’algú que rigui de les mateixes coses nosaltres.
Fer riure denota enginy i intel·ligència i ens fa sentir bé.
Fugim de l’humor destructiu i sarcàstic. Allunyem-nos de l’humor que necessita ridiculitzar per fer riure.
Busquem l’humor conciliador el que transmet “bon rotllo”
Escapem d’aquell sentit de l’humor que ens obliga a riure tant si volem com si no volem i cerquem el sentit de l’humor que ens fa riure perquè ens fa sentir lliures de fer-ho.
No hi ha cap evidència científica que riure millori el sistema immunitari ni que curi cap malaltia. Tampoc no s’ha provat que les persones més rialleres visquin més anys que les que no ho són, però sí que redueix l’estrès i allibera dopamina, per tant ens fa sentir més feliços i contens.
