“No se debate de una manera tranquila”, va dir ara fa poc més d’un mes la periodista Bea Talegon al programa de ràdio La Veu de Vila. Estàvem parlant de les passades eleccions a la comunitat de Madrid, on vam veure com els candidats s’esbatussaven entre ells.
Però malauradament no tan sols han estat les eleccions de Madrid ni altres debats electorals el no saber debatre. L’atac constant la confrontació s’han convertit en la manera habitual de parlar d’alguns mitjans de comunicació.
Pujades de to i insults són freqüents a molts programes. Tertulians que (segurament) cobren per enfrontar-se i que no tenen cap remordiment si s’aixequen de la cadira per plantar cara a altres contertulians.
Els concursos musicals han de tenir algú del jurat que parli de manera poc empàtica i fent comentaris que podríem considerar maltractament.
Programes on se suposa que van buscar l’amor entre homes i dones, no escatimen les frases masclistes i les baralles entre concursant. I el que més vent és quan estan a punt d’arribar a les mans.
Em fa por que aprenguem a parlar-nos malament per costum. Que l’insult sigui la norma. Al cap i a fi, el cervell està preparat per aprendre i, la nostra ment, aparent el veu i el sent.
De res servirà explicar i educar en escoltar i comunicar. De res servirà aprendre resolució de conflictes si la manera en la qual parlem és la confrontació constant.
És com aquelles famílies que els expliquen als fills que han d’escoltar, que han d’arribar a acords, que han de respectar, etc., però entre ells parlen amb constants insults i retrets. O com les parelles que diuen que han parlat molt del seu problema, però, en realitat no han parlat mai del que els passa, perquè només s’han dedicat a enfrontar-se.
Com si la vida fos una constant lluita entre dos bàndols, que sempre un ha de tenir la raó i l’altra la culpa I com tots estem convençuts de tenir la raó l’hem de defensar fins on calgui.
El problema més gran que hi veig a aquesta manera d’anar per la vida és que, per desgràcia, les persones (totes), alguna vegada ens barallarem i si quan se suposa que estem tranquils i les coses ens van bé la manera habitual de parlar-nos i de comunicar-nos és la confrontació i la defensa de la raó, què farem quan les coses no vagin bé?
Els insults no són notícia perquè és el normal, el de cada dia. La notícia és quan ja s’ha passat de la paraula.
Dit d’una altra manera: si ja quan tot va bé ens insultem i ens cridem, quina arma farem servir quan les coses no vagin del tot bé?
