Des de les creuades ençà no hem evolucionat massa. Alguns comportaments no poden explicar-se més que per instints primitius que, entre els animals, només té. No conec animals que torturin ni tampoc que intentin arruïnar als que són diferents.
Al 1980 semblava que fer el van fer els turcs als armenis, i els nazis als jueus no podria ocórrer mai més a Europa, però anys després Europa, gairebé creuada de braços, va veure, 15 anys després, les massacres de Milosevic, Mladic i Karadzic sobre la població bosniana. La Unió Europa garanteix i exigeix uns certs comportaments, més o menys civilitzats i ètics, però la naturalesa humana ha canviat poc. L’odi a la diferència segueix tan viva ara com abans. Amb tot, comportaments impropis i immorals, mancats de qualsevol ètica impregnats de maldat segueixen a la Unió Europea.
Catalunya, llengua, cultura i història, està acostumada a onades de persecució per fer-la desaparèixer. Catalunya de fa segles, s’ha vist perseguida i obligada a renúncies. Els conflictes ja es remunten a l’època dels Àustria. El Corpus de Sang és un dels darrers efectes amb conseqüències desastroses per a la integritat del Principat.
Ara bé, el clar i dur intent d’eliminar tot el que és català i el concepte d’assimilació a Castella arriba amb el Borbó i l’absolutisme. L’eliminació sistemàtica dels furs i costums de Catalunya, la minimització de la nostra llengua és dirigida per l’Espanya de Felip V i els seus successors i col·laboradors, sense oblidat el dictador assassí, que va fer afusellar al president Companys per complir la legalitat.
Durant la foscor del franquisme, més cops al catalanisme i dificultats per integrar la munió de gent que vingué de fora.
La mort de Franco va fer pensar que potser ens recuperaríem, però quan es van consolidar alguns avenços, l’ADN assimilador castellà va mostrar-se descaradament, arribant al 2010 a una indigna prostitució de la Constitució per part d’un Tribunal Constitucional dirigit pel Partit Popular en anul·lar aspectes essencials de l’Estatut.
A partir d’aquí intents d’autodeterminar-nos i el cru “A por ellos” beneït i volgut per totes les instàncies de l’Estat. El atac indiscriminat a ciutadans pacífics i demòcrates per part de les policies de l’Estat va ser més propi dels règims dictatorials que democràtics.
Totes les accions següents dels aparells de l’Estat culminats pel Tribunal de Comptes podrien, segons diuen els experts, ser considerades prevaricació per tribunals imparcials. Denúncies n’hi haurà. El cas del Tribunal de Comptes és paradigmàtic al·leguen poder extorquir sense que ningú ho pugui impedir. Això ho diuen persones majoritàriament connectades amb els valors pre-constitucionals. Només hi ha l’esperança dels tribunals europeus.
És un intent d’exterminar tot allò que pugui portar a què Catalunya pugui decidir el seu futur, dins o fora de l’Estat. Per aconseguir-ho l’aparell de l’Estat ha decidit que calia destruir tots els que d’una o altra manera s’han significat en la defensa de la independència, empresonant-los i arruïnant-los a ells i les seves famílies.
Es tracta d’un genocidi modern, sense sang ni deportacions: todo está atado y bien atado.
