Com cada any, a final d’octubre hem canviat l’hora dels nostres rellotges per adoptar l’horari d’hivern. Un horari que, en el nostre cas, ens acosta a l’hora solar.
És ben conegut que l’horari que tenim a l’hivern no es correspon amb el de l’hora solar. L’any 1901, quan es va fixar una hora per a l’estat espanyol, es va escollir la que més es corresponia a la posició geogràfica, la del meridià de Greenwich. Teníem l’hora solar. En el cas de Catalunya, ens trobem a l’est de l’esmentat meridià. El punt més occidental està 0,16 graus d’arc de circumferència i el més oriental a 3,30 graus d’arc de circumferència. Això vol dir que quan el sol passa per sobre del meridià de Greenwich, en el punt més occidental de Catalunya l’hora solar serà les 12 i uns segons i en el més occidental les 12:13 hores. A Barcelona seran les 12:08 hores, la mateixa que a París. En el punt més occidental de Galícia només serien les 11:23 hores aproximadament.
A Catalunya l’hora britànica en quadra molt més que la de Berlín. Tal com estan dividits els fusos horaris, no hi ha dubte que el que ens correspon és el del meridià que passa per Greenwich.
Això no obstant, la dèria filogermànica del dictador ens va portar l’any 1940 a l’hora de Berlín i Roma. Completament absurd que tinguem l’hora del meridià que passa per un bonic lloc del nord de Polònia que es diu Stargard.
L’horari d’estiu, avançar una hora el rellotge per allunyar-nos de l’hora solar és un invent que es va implantar per, en teoria, reduir el consum elèctric. No està clar que això passi, tot depèn de com estiguin organitzades les activitats. No veig que supermercats o ferrocarrils estalviïn gaire per canviar el rellotge. Com escrivia Oscar Wilde: “si dius el mateix una vegada i una altra moltes vegades, al final es fa realitat” o la gent pensa que és veritat. El que si és del tot cert és que els canvis d’horari perjudiquen la salut i que viure d’acord amb unes hores que no es corresponen a les del cicle dia – nit també.
Sembla que hi ha un cert consens en eliminar els canvis d’hora estiu – hivern, però els estats no es posen d’acord en triar quin fus horari volen. Eliminar el canvi horari sí que requeriria un acord, però adoptar un fus o un altre no. Seria una decisió de l’Estat espanyol tot i que em sembla que s’hauria de negociar en el si del Consell de la Unió Europea.
El problema, però, està en quin fus adoptar. El debat té un alt grau de subjectivitat. La majoria de la gent que conec diu que prefereix l’horari d’estiu. Bàsicament, la tria la fan pensant que les activitats es fan a una hora determinada. Per exemple, es dina a les dues. Si es canvia l’hora, també es dina a les dues. La qüestió és el patró mental. Pensem: “quin horror que al desembre sigui fosc a les 2/4 de cinc de la tarda (hora solar)”. Si ens quedéssim la d’estiu es faria fosc a 2/4 de set de la tarda. Com que el dia dura unes nou hores, no començaria el dia fins a 2/4 de deu. Tampoc sona bé.
Mirem-ho diferent. Una persona de París, una de Londres i una de Barcelona pràcticament comparteixen hora solar, estan en el mateix meridià. Els seus cossos tenen els mateixos ritmes i haurien de dinar a la mateixa hora. L’anglès i el francès dinen més d’hora. Qui ho fa bé?
Observem un moment concret, el migdia. Les dotze hora solar. Tradicionalment, les campanes tocaven l’Àngelus, la gent dels camps deixava la feina, per fer l’oració abans de dinar, era l’hora de dinar. Dinar una mica després del migdia és sa. Amb l’hora que tenim a l’hivern, hauríem de dinar a la una, aquí i a París. Les escoles haurien de començar a les nou hora solar, les deu del nostre rellotge. Coincideix amb la màxima secreció de testosterona.
Si adoptéssim l’hora solar, algú podria dir: “Com haig d’anar jo al llit a les nou del vespre”. Podria ser que aquesta persona a l’estiu anés al llit a les onze, les nou hora solar, i a l’hivern a les onze també, les deu hora solar. A l’hivern una hora de sol més tard? Per què? Tenim costum de fixar-nos en el que diu el rellotge i no en el que diu el cel. El nostre cos, els nostres ritmes, sí que miren al cel.
L’hora ideal o adequada per a les activitats no depèn del que digui el rellotge, depèn de l’hora solar. Les hores en què fem les coses les podem canviar per decisions polítiques, els moments que determina la fisiologia molt poc. És un fet que la gent que canvia d’horari per qüestions de feina té tendència a emmalaltir.
Jo no tinc dubtes, trio l’hora solar tot i que durant un temps el meu cervell hauria d’adaptar-se al nou patró.
