A una entrevista al 324 la doctora Aina Perelló, metge de família diu: “Les benzodiazepines per a l’insomni i l’ansietat, creen dependència, despisten, provoquen caigudes… la gent cau i es trenca el maluc”. “Com és que ha caigut? Potser és per la medicació.” Continua explicant Aina Perelló.
Sí, les benzodiazepines produeixen dependència. Sí, estem veient persones amb problemes d’ansietat que no són atacs d’ansietat, sinó que és el conegut efecte rebot que produeixen fàrmacs com l’Orfidal, el Valium, el Rivotril o els seus genèrics com el diazepam, el clonazepam o el lorazepam.
Això no s’ha descobert ara, de fet, fa molts anys que se sap, fa molts anys que, de tant en tant, surt un article científic, que revisa el que ja s’ha revisat, per dir el que ja s’ha dit moltes vegades: els efectes secundaris que provoca el consum de benzodiazepines a llarg termini (o no tan llarg). També ho podeu llegir a la pàgina web de la generalitat.
Faig un copiar i enganxar de la pàgina de gencat.cat “Les benzodiazepines augmenten el risc de deteriorament cognitiu, delírium, caigudes i fractures en la gent gran, encara més si n’hi ha ús concomitant d’altres fàrmacs, i com a conseqüència l’ús de recursos sanitaris i sociosanitaris. Les mesures no farmacològiques són el tractament d’elecció. No obstant això, en cas d’haver d’usar fàrmacs com benzodiazepines o inductors de la son, són preferibles els de semivida curta, i no s’han d’utilitzar més enllà de quatre setmanes pels riscos que comporten.”
Sí, heu llegit bé, màxim quatre setmanes, però tothom coneix persones que fa anys que les prenen, però, pobra de tu!, que et passi pel cap insinuar-li a una persona que els atacs d’angoixa que pateix o el deteriorament cognitiu poden ser una conseqüència del temps que fa que està prenent ansiolítics.
Em fa ràbia veure persones sanes, que han tingut una caiguda i sospites que les benzodiazepines poden tenir-hi alguna cosa a veure, però els hi fan continuar consumint.
La benzodiazepina és un medicament de curta durada per estats d’ansietat puntuals, com podria ser un derivat de la morfina per alleugerir el dolor, però, igual que la morfina crea dependència.
La dependència vol dir que el cervell crearà tolerància a la dosi i ja no tindrà efecte terapèutic i, després, vindrà una espècie de síndrome d’abstinència que vol dir que si es deixa de consumir la persona sentirà més ansietat i, per pal·liar-la pot decidir incrementar-ne la dosi.
La doctora Caridad Pontes, gerent del Medicament del Servei Català de la Salut, parla del problema de la hipermedicació i diu: “A mesura que afegeixes medicaments, més probabilitats hi ha que alguns interactuïn entre si i puguin sumar efectes adversos semblants i donar-te un problema”
La interacció és una reacció entre dos (o més) medicaments o entre un medicament i un aliment o entre un medicament i una beguda que conté alcohol.
Les benzodiazepines interactuen amb les begudes alcohòliques i poden provocar greus efectes secundaris (inclús la mort).
La doctora Aina Perelló aposta per tractaments alternatius finançats per l’administració, com anar al gimnàs, al fisioterapeuta o al psicòleg: “No tenen efectes secundaris i a la llarga surten millor de preu.” Fa tants anys que s’està dient que començo a perdre l’esperança. A veure si les noves generacions de metges ho aconsegueixen.
