Al bell mig del pou
on abans puaves
per regar el nostre hort
hi ha crescut una figuera!
Les arrels xusclen del torrent l’aigua,
a les puntes dels branquillons torçats
les gemmes verdegen ufanes promeses.
A l’estiu m’assauré al brocal de la seva ombra,
i com fa l’ocell, esperaré el fruit dolç de la tardor propera.
Rosa Maria Pascual