“Podem pensar diferent però cantem juntes. No necessito paraules” va dir ja fa deu anys la cantant Lidia Pujol al concert “País Petit” quan va cantar la cançó “L’arbret” juntament amb Maite Martin.
La música comparteix les mateixes àrees del cervell que l’emoció, el sistema límbic, una part, evolutivament, molt més antiga que les àrees de la raó.
Potser és la mania, que tenim algunes persones, de voler demostrar-ho tot científicament, fins i tot el que sentim, que cada vegada hi ha més estudis que ens mostren relació entre la música i l’estat d’ànim o, la cooperació entre persones. I ens preguntem: com és que la música ens fa sentir bé?
Des de la psicologia del desenvolupament sabem que, naixem amb alguns reflexos innats, per exemple ningú no ens ensenya a succionar, però ho fem i podem alimentar-nos els primers mesos vida. Ningú no ens ensenya a tenir por, però els nadons s’espanten quan senten un soroll massa fort i serveix per protegir-nos dels perills. Totes les societats humanes que s’han estudiat tenen música. Els sons suaus, els “non-non non-non”, que fem quan tenim un menut entre els braços, tenen el poder de calmar-los des dels primers moments vida. De fet, avui en dia, gràcies a les imatges cerebrals sabem que, la música, ens provoca plaer, ja que, quan escoltem melodies agradables el nostre cervell allibera dopamina de manera molt similar que quan un menjar ens agrada o quan tenim sexe i, a més, inhibeix els neurotransmissors que provoquen l’estrès.
Però la ciència, no tan sols s’ha preocupat dels beneficis d’escoltar música, també ha volgut saber que passa quan cantem, i més contretament, quan cantem persones juntes, és a dir, quan cantem a cor. Des d’un punt de vista evolutiu, la característica que ha permès que la nostra espècie no s’extingeixi és ser éssers socials. Per sobreviure com espècie ens necessitem els uns als altres. Per tant, no és estrany que, l’evolució faci que aquelles activitats que fem en grup, ens facin sentir millor i augmenti cohesió entre les persones. L’investigador de la Universitat de Frankfurt Günther Bastian, explica que cantar enforteix el sistema immunològic. Per comprovar-ho va agafar mostres de sang de cantaires d’un cor abans i després d’assajar.
El resultat va ser que després de l’assaig les concentracions d’inmuniglobina havien augmentat. Per l’especialista en neurociència musical Jordi A. Jauset, cantar junts ajuda a establir relacions de confiança i de cohesió amb els companys i, fins i tot, de generositat. De fet, la ciència només vol demostrar el que ja hem experimentat les persones que cantem a una coral i, pel que sembla, ha estat així des de sempre, perquè ja Plató defenia la música i sobre tot el cant per ser bons ciutadans. Si és que els grecs ja ho van dir tot!
