El sistema espanyol de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo) així com diversos estudis,  ens indiquen la calor com un element amb efectes directes a la  mortalitat. Concretament, l’any 2022 en què la calor va ser intensa des de maig i fins a novembre es varen atribuir més de 1700 morts a Catalunya degudes a la calor, de les quals més de 1300 s’atribueixen a la província de Barcelona. Les persones més vulnerables als efectes de la calor són les persones més grans de 75 anys i els menors de 4 anys, i per descomptat les persones amb malalties cròniques, les que prenen medicaments amb efectes sobre el sistema nerviós central, les que duen a terme una activitat física intensa i les que es troben en situació de pobresa.

A les grans ciutats o ciutats mitjanes la diferencia de temperatura entre la zona periurbana i la urbana pot ser de 4 ºC de diferència, els efectes de l’illa de calor urbana en un dia de temperatures mitjanes d’estiu, que van dels 24 als 27 ºC, el risc de mortalitat és un 40% superior al risc mitjà de mortalitat, i en onada de calor aquest risc relatiu augmenta fins al 80%.

Actualment, el servei meteorològic de Catalunya i el departament de Salut han establert uns nous avisos de perill, de moment només al litoral i prelitoral, concretament l’avís de calor nocturna, que reflecteix la dificultat de dormir durant les nits de calor intensa i per descomptat el que representa l’impossibilitat de refredar els espais de forma natural en horari nocturn, o com afecta  la nostra salut les altes temperatures i la impossibilitat de descans.

El canvi climàtic augmentarà encara més la mortalitat atribuïble a les altes temperatures si no s’apliquen mesures severes de mitigació, i una de les mesures primeres de cara a l’adaptació al canvi climàtic són els refugis climàtics. Aquests refugis varen començar a establir-se en els municipis amb una visió de baixes temperatures, i són llocs on s’ofereix llits durant les nits gèlides a disposició de les persones que dormen al carrer, però actualment la preocupació davant els efectes de les temperatures sobre la salut se centra en la calor extrema, perquè està clar que hi haurà un canvi on serà més habituals dies d’altes temperatures que els de baixes temperatures que seran més inusuals.

Els refugis climàtics s’han definit com a espais interiors o exteriors que proporcionin confort climàtic. Quan es tracta d’espais interiors, la funcionalitat seria com la dels refugis per fred, que són espais que amb normalitat tenen altres finalitats o funcionalitats. Els espais exteriors han de garantir ombra i frescor, propis del que serien les zones verdes, els jardins o més arbrat als carrers, i per descomptat en els recorreguts més habituals de les ciutats o fins als refugis climàtics. Té gran importància crear refugis climàtics a les ciutats, i aquests poden generar-se creant espais verds, que seran zones de menys insolació i ajudaran a reduir la contaminació i poden servir també davant els efectes de les pluges torrencials.

Actualment, la tendència per fer front a les altes temperatures és la instal·lació d’aire condicionat, però aquests elements augmenten dràsticament el consum energètic, o la creació de les illes de vianants, que normalment només es fan amb asfalt i poc verd.

En definitiva, toca començar a pensar en un disseny de ciutats de cara al 2030 que sigui molt més efectiu davant el canvi climàtic, i això requereix començar  a dissenyar i refer les ciutats amb aquestes funcionalitats bàsiques que implicarà plantar més arbres, pacificar carrers i la implantació de les zones de baixes emissions, però evidentment pensant també amb la capacitat d’autogeneració d’energia elèctrica i de xarxes de distribució adequades, econòmiques i sostenibles per suportar les altes demandes que comportaran els aires condicionats a totes les llars, comerços, empreses, o als diferents refugis climàtics interiors que es prevegin, i sense oblidar la petjada de carboni.