Joan Domènech i Moner (Lloret de Mar, 1943) és un dels referents culturals més importants de les comarques gironines. Són moltes les etiquetes que li escauen: escriptor, historiador, pedagog… Una conversa amb ell és un convit a parlar d’art, de l’associacionisme al seu poble (El Casinet, l’Obreria de Santa Cristina…), Catalunya, cultura popular, entitats, llibres… És autor d’una trentena de volums, un bon nombre dels quals dedicats a Lloret, Beget i la música.
Ha estat també vinculat al món polític, on ha exercit diferents càrrecs: alcalde de Lloret de Mar (1979-1983), president de l’àrea d’Ensenyament, Cultura i Publicacions de la Diputació de Girona (1995-1996), delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1996-2003)… Ha tingut —i té— un paper molt actiu en diferents entitats, entre les quals, les fundacions Fita, Prudenci Bertrana i Valvi. En tots els llocs on ha exercit responsabilitats, ha prioritzat el servei a les persones, la cultura i el país.
Domènech és una persona amb idees clares i de conviccions profundes i, alhora, comprensiva i dialogant. De tarannà sentimental i alegre. L’ofici de mestre i el cultiu de la pedagogia li han estat sempre útils allà on ha estat. Portador d’una ironia elegant i intel·ligent, d’aquelles que són tan necessàries en el món i en el moment en què vivim.
El compositor i director de corals Domènec Moner i Basart, oncle seu, fou una persona clau en el que ha estat la seva trajectòria vital i professional. Ell li obrí els ulls a les diferents branques de la cultura, la vida barcelonina, l’estimació pel país… i la sardana, de la qual és un dels estudiosos més destacats.
Durant vint anys, en dues etapes, dirigí la publicació dels Quaderns de la Revista de Girona. En tots aquells anys es publicaren dos-cents volums. Una tasca impressionant i fructífera. El 1996 esdevingué el delegat de Cultura a les comarques gironines. S’hi sentí molt a gust i pogué contribuir, amb una dedicació exemplar, a restaurar monuments; promoure arxius, biblioteques, museus i exposicions; impulsar espectacles i recolzar entitats…
Beget, el poble de la M. Teresa, la seva esposa, és el seu locus amoenus. Hi ha posat en pràctica una dita que és molt del seu grat: “Allà on aniràs, faràs el que veuràs”: s’hi ha integrat, com a nouvingut, amb discreció, ganes de treballar i voluntat de sentir-se’n un més.
En Joan Domènech complí vuitanta anys el passat 29 de juliol. El nostre agraïment, la nostra admiració i els nostres millors desitjos, benvolgut Joan!
