Cada vegada més les administracions públiques incorporen a la ciutadania en la presa de decisions públiques. D’aquesta manera els ciutadans i les ciutadanes es converteixen en objectes actius i no passius (funció que s’ha donat al poble durant molts anys).
En l’actualitat el debat no està en si és necessari fer participació ciutadana, que es dona per descomptat, sinó la qüestió està en com els ens públics activen la participació ciutadana. Una de les metodologies és a través de la pedagogia.
La pedagogia en la participació té com a objectiu fer-se’n ressò i recordar a la ciutadania que té dret a intervenir en l’elaboració, implementació i avaluació de les polítiques públiques i que, amb la seva veu i vot, (depèn si s’apliquen pràctiques de democràcia directa o deliberativa) pot fer canviar la realitat política i social. A nivell teòric pot ser molt fàcil, però aplicar-ho a la pràctica no ho és tant.
La pràctica que més administracions públiques utilitzen és l’ùs d’un llenguatge clar i visual per a tots els sectors de la població. Si la informació pública no és entesa per la ciutadania és com si no estigués. L’ús d’esquemes, presentacions i/o vídeos son exemples d’aquesta metodologia. Inclús, cada vegada hi han més processos participatius que incorporen una fase d’informació on incorporen sessions de formacions de la ciutadania. Aquests workshops tenen l’objectiu que la ciutadania conegui el com, el què i el perquè de la participació ciutadana i ho apliqui al procés participatiu concret en què es vol que participi el poble.
Hi han entitats que van un pas més endavant i intenten elaborar i implementar polítiques públiques innovadores de pedagogia. En aquesta línia l’Ajuntament de Vic, l’any 2018, va realitzar quatre guies de pedagogia de la participació (en aquest cas concret molt enfocat al col·lectiu d’infants i adolescents) que poden servir de mirall tant per Vic com per a d’altres municipis.
La primera guia té com a objectiu conscienciar els infants i adolescents de com es fan les eleccions i el treball que hi ha al darrera. La idea és poder fer una simulació de les eleccions on es presentin diverses candidatures, es faci una campanya electoral, es voti, es faci un recompte de vots i finalment una acta final. Simular unes eleccions pot servir inclús per escollir alguna figura clau en l’etapa educativa, com pot ser la persona delegada.
La segona recomanació es basa en un joc de taula que ajuda a entendre com funciona un ajuntament i quins drets participatius tens com a ciutadà o ciutadana. Una de les fórmules que es pot utilitzar és la creació del trivial de la participació. L’alumnat es pot dividir en grups amb la finalitat de poder aprendre jugant.
La tercera guia posa el focus en els pressupostos. Les administracions tenen unes demandes ciutadanes, molt diverses, i un límit de diners. Això fa que s’hagin de prioritzar unes polítiques davant d’unes altres. La proposta de l’Ajuntament de Vic és poder fer el joc dels pressupostos i seguir els passos següents:
- Fer grups d’unes nou persones (com a mínim dos grups). I cadascú és el responsable d’una àrea municipal (seguretat, educació, salut, serveis socials. transport, esport, cultura, espai públic i medi ambient).
- L’ajuntament fictici té un pressupost i aquest es fa material amb bitllets de joguina (com podrien ser els del monopoly). Les persones participants hauran de decidir quins diners li correspon a cada àrea.
- Una vegada decidit el pressupost de cada àrea els infants i joves hauran de fer front a situacions imprevistes. La idea és que hi hagin unes cartes cara avall, on s’escriuen situacions reals de despesa i d’ingressos que caldrà fer front per part dels participants. Fins que no es llegeix la circumstància no es coneix si és bona o dolenta i, a partir d’aquí, els pressupost de les àrees anirà canviant. A mode d’exemple, com s’hauria de gestionar una pandèmia?
- Una vegada s’ha donat resposta a totes les circumstàncies, o a part d’aquestes (depèn del temps que hi hagi per poder-ho fer) es posa en comú tot el que ha succeït en el joc i es compara entre els diferents grups.
La darrera guia proposa fer un debat televisiu i, els passos a seguir són:
- Fer grups (mínim 2) d’unes 4 persones on cada col·lectiu proposa un tema a la resta de grups.
- Es vota quins dos temes de tots els que s’han proposat tiren endavant.
- Cada grup ha de decidir quin rol tindrà cada persona: representant o assessorament polític.
- Cada col·lectiu haurà de fer un argumentari, i una posterior guia, sobre els dos temes escollits. A mode d’exemple podran seguir aquestes cinc pautes: què es sap sobre els dos temes, quina informació més es pot trobar, hi han problemes i/oportunitats i propostes.
- Es fa efectiu el debat entre els diversos candidats i es decideix quins són els responsables audiovisuals, qui fa de moderador, quins són els observadors (van anotant tot el que succeeix i qui fa de públic (amb possibles preguntes als candidats).
- S’avalua l’activitat amb les persones participants sota els paràmetres següents: tothom ha participat? han sorgit idees noves? s’han millorat les propostes inicials? tothom s’ha sentit representat? i s’analitzen les propostes i es prioritzen.
Totes les propostes de l’Ajuntament de Vic estan vinculades amb la democràcia representativa. Ara bé, justament a través de jocs els infants i adolescents poden conèixer de primera mà com funciona el sistema i donar valor a la participació ciutadana.
La pedagogia de l’Ajuntament de Vic és sols un exemple de propostes innovadores que es poden fer. El camí futur de la participació ha de donar resposta a: Quines propostes reals es poden fer per activar la participació? És important que les experiències positives es segueixin fent i, les que no han funcionat, avaluar per què ha succeït i redefinir-les o bé dissenyar noves propostes.
