“Has de fer bondat i ser obedient” ens van dir quan érem petits, però, de vegades, per ser bo cal desobeir i no és fàcil, sobretot si desobeir implica posar-se al grup en contra i el perill de ser exclòs.

Personatges com la jove gitana Esmeralda de la pel·lícula de Disney El Geperut de Nôtre Dame, que es va posar en contra dels seus per ajudar a Quasimodo quan tothom el rebutjava per ser diferent, són excel·lents a la literatura i el cinema, però massa complicats a la vida real.

El psicòleg Xavier Guix en el seu darrer llibre El problema de ser demasiado Bueno diu: “La majoria de persones afirmen que no els agrada que els diguin el que han de fer. T’agrada a tu? A mi no. Malgrat això, la gran majoria quan arribi el moment, practicarà diferents nivells d’obediència” I parla de l’obediència com un dels pilars de la mala bondat.

Les persones que han estat víctimes de mòbing, bullying o, senzillament, que han estat apartades del grup perquè no encaixaven amb els interessos d’algú; sovint afirmen que el que més mal els ha fet ha estat que la resta del grup no fes res. Que tots aquells que consideraven amics o companys no diguessin res i observessin d’una manera passiva tot el que estava passant.

Obeiran, callaran, donaran la raó o compliran per tal de no generar un conflicte que els perjudiqui. No suporten la idea de ser mal vistes perquè després no serien bones persones. I si no són bones persones són tot el contrari: rares, inadequades, conflictives o egoistes” Segueix dient Xavier Guix.

I és que si ho mirem bé, quan la por de quedar-nos sols ens supera, el més pràctic per a tothom –excepte per a la persona que ha estat injustament tractada– és seguir el corrent del grup i deixar-se portar. Perquè els conflictes no agraden, perquè és més fàcil autoconvèncer-se que no n’hi ha per tant i que si no ens posem amb problemes, millor que millor.

El pitjor de tot és que, potser, molts de nosaltres, amb més o menys consciència, ho hem fet alguna vegada.