Les classes telemàtiques tenen els seus avantatges i en moments puntuals poden esdevenir imprescindibles. Tanmateix molts estem convençuts que mai no substituiran les classes presencials. I és que el tracte humà, la relació propera, la mirada còmplice, el compartiment diari… són aspectes bàsics per a establir complicitats, generar confiança, trenar relacions…
Aquest curs he tingut el goig, com a docent, de conduir una aula d’acollida formada per alumnes nouvinguts provinents de diferents països de l’Àfrica, Amèrica del Sud i Europa. L’objectiu, assolit, era clar: proporcionar-los les competències lingüístiques bàsiques a fi de poder-se adaptar al sistema educatiu i així poder assolir l’autonomia necessària per seguir les classes a l’aula ordinària.
Tres aspectes han esdevingut imprescindibles: vivificar una citació de Pau Casals: «Tots els homes, siguin d’on siguin, entenen el llenguatge que surt del cor»; fer créixer valors que sempre els seran necessaris: l’agraïment, la convivència, l’esforç, el respecte, la disposició pels aprenentatges… i, a través d’activitats creatives i variades, animar-los a aprendre la llengua i la cultura pròpies del país, la qual cosa afavoreix que qualsevol persona se senti a casa seva.
A mi mateix, el fet de conèixer situacions ben diverses, tant personals com dels seus llocs d’origen, m’ha suposat un enriquiment extraordinari i m’ha ratificat una realitat inqüestionable: la dignitat que té i mereix tot ésser humà.
Una activitat que els ha ajudat molt a millorar l’ús de la llengua és que hem comptat amb convidats que ens han explicat llurs experiències professionals i que hem tret el català de l’aula. Com? Doncs passejant per diferents llocs de Girona: pel mercat, per establiments comercials, per Girona Temps de Flors… i parlant amb veïns de la ciutat.
La conclusió extreta és fonamental: el català no sols és una llengua escolar sinó també vehicular en tots els espais de la vida quotidiana. Per això és tan important que hi hagi una continuïtat, quan surtin de l’aula, i que tots plegats els ajudem en la seva pràctica. L’aprenen si en tenen necessitat; si no, tot és molt més complicat. Descobrir la ciutat en català els ajuda a millorar l’ús de la llengua i a sentir-se-la més seva.
Les trobades amb companys i companyes de les diferents aules d’acollida de Girona, amb qui he compartit experiències i projectes, també han resultat molt beneficioses. Tot plegat, una magnífica experiència educativa.
