LA NEU
No m’agrada aquesta neu que cau silenciosa,
ni el gel que et mossega l’ànima i l l’esperit
que et fa somiar en una primavera gloriosa
i amb un sol radiant que cerques amb delit.
Mil pensaments, mil històries et torturen
perquè tot és uniforme, tot és gris,
no sents els insectes que murmuren
i no trobes un enyorat i petit paradís.
Un pardal busca aixopluc a la finestra,
menja amb delit unes engrunes de pa,
tremolant s’acosta a la conquesta
i l’agafo amb tendresa amb la meva mà.
Ell com jo sent la tristor de d’hivernada,
trobant un consol dins del seu cos petit
i per un moment visc en la jornada
l’alegria, per haver-lo acollit.
Petites coses en un jorn de grans nevades
et diu que el món es fet d’insignificants detalls
fa un moment em sentia trasbalsada
i un ocell m’ha ofert l’altre cara del mirall.
Marxarà la neu, tornarà la bonança
la natura reviurà amb mil colors,
miraré el món amb tota la confiança
i sentiré la flaire del maig amb mil olors.
