Ahir és un temps mort, no tornarà
només queden records ja sense vida,
són com un somni que et fa pensar
en un passat i època adormida.
Era veritat o era només una follia,
regust de cal, de mar, o d’ardent foc
el pensament s’allunyava o es perdia
i s’anava diluint a poc a poc.
O eren mil coses entranyables
que es confonien dintre de la ment
i pensava en coses inoblidables
que moriren ahir molt lentament
Tot arriba, tot marxa sense adonar-nos,
demà ja serà ahir i tot semblarà igual
però sumem hores al matí al llevar-nos
i restem dies al nostre cos terrenal.
L’ahir s’ha perdut devorat per una fera,
ha passat, ha marxat per sempre més
i aquell món quedarà molt més enrere,
fràgil i petit com l’alè d’un bes.
Pensem en el demà amb alegria,
il·lusionats, sabent que no estem sols,
i floriran moltes roses cada dia,
apagant tots els mal tristos dols.
I viurà en nostres cors la primavera,
bategant amb força i esperança,
guardant l’ahir sense melangia
i trobant dins l’ànima la bonança.
