Afabilitat de les converses sense pressa d’aquests dies d’agost. Aire condicionat d’horabaixa. Els índexs i els indicatius de lectura del que llegeixen les persones que diuen que llegeixen. Persones que curiosament llegeixen amb pressa i urgència, en general. Ho constatem amb l’amic, i il·lustre maresmenc, Joan Safont, que aquesta tarda és a casa. Deu ser cert. Al veritable amant de la lectura no li ve d’aquí el temps que hi esmerça. Ni se n’adona, del temps que passa. La tarda m’ha passat volant i ara el sopar ja és taula. Llegeix llibres amb calma, el veritable amant de la lectura. Vida i literatura. La nostra vida és als llibres. Salter, per exemple. O Pla, o Sales, o Huidobro. O tants i tants d’altres. Des de la mateixa Bíblia, el llibre dels llibres, naturalment. Els meus fills, que per cert ja són grans, han descobert fa dos dies que al “Càntic dels Càntics” hi ha erotisme del bo i del més fi. Tanmateix pel que fa als articles, el lector d’articles, és tota una altra cosa. Vol morbo i polémica, aquesta mena de lector. I no es pot pas dir que li facin gaire profit. Pràcticament tot és per a la cridòria posterior. Diria que no és ni tan sols humanisme. Amb en Safont repassem els indicatius d’articles més llegits tant en mitjans convencionals com digitals. I cap sorpresa. Guanyen de carrer tots aquells que parlen de vicis aliens, de corrupció -sempre dels altres, només faltaria-, de marrulleries diverses, de lloances funeràries perquè els elogis sempre són per als morts, mai per als que encara viuen, només faltaria. De cap cosa exemplar, en fi, no parlen. I si se t’acut escriure la recensió o la crítica d’aquest llibre que acabes de llegir i que tant t’ha plagut, no pateixis, que serà ben minsa la quantitat de lectures que obtindràs. I qui diu de llibres diu de qualsevol altre aspecte de la cultura i de tot allò que podria fer més amable i passadora l’existència en aquest món. No, no, res de tot això. Aquesta mena de lector, que potser malauradament és majoria, el que vol i demana és merder, morbo, polémica, cridòria. I molt poca reflexió. I tot això per no parlar del nivell dels comentaris que molts d’ells tenen al damunt la barra de publicar. Amb faltes de tota mena i sense cap vergonya. Sobretot sense cap vergonya. I així anem fent i passant. I així estem. Amb aquesta profunda mala educació que significa el fet de fer faltes d’ortografia.
Arribats ja al vespre, consumits del tot els whiskys i abans d’acomiadar-nos, durant un moment de res ens passa pel cap Monterroso. El seu famós dinosaure deu ser Espanya, no?
