Aquests dies d’insolació

La dolçor d’alguns records ens fa recórrer camins per cercar el que sempre hem tingut a dins, la tendresa. Tan sols hem de mirar en algun racó a l’ombra del nostre interior.

Aquests dies d’insolació

Pots buscar l’ombra interior

a casa teva.

A la teva habitació.

Al mausoleu.

En lloc d’anar tot el dia

d’un lloc a l’altre…

A la puta caravana!

Deixo relliscar

les polpes dels meus dits

per la superfície dels fòssils,

amb la lentitud del silenci.

Miró les seves capes,

la tonalitat dels nacres

i els ciments

petrificats.

Sense deixar de tocar-los,

ni de mirar-los,

els oloro i escolto:

M’evoquen aquella infància

a Talamanca.

Venen paraules

de la mare i el pare

amb imatges

dels meus germans

del Juràssic.

Olor de romaní i farigola,

llots als gorgs de la riera.

Llavors passa…

Quina flaire més

plena d’alegria

que fan les llavors

de la meva infància!

Quina ombra

que m’espera!

Lluny del món

del soroll,

encara n’arriba la llum.

I torno a polir

llis i rugós, i faig fora

els hostes ingrats.

Des d’ara,

a la meva estança,

només hi voldria:

tendresa i petons

 

Rosa Maria Pascual

Article anteriorVersots de la transició nacional
Article següentMessi, el pare i el futbol
Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.