Benvolguts amics, coneguts i saludats,
Avui no parlaré d’emprenedors. No escriuré de comunicació, ni de marques. Ni de publicitat. De fet ni tan sols és dilluns i no em tocaria publicar. Tot i que ni sóc periodista ni experta en política, avui parlaré del President Mas, arran d’una trobada fortuïta que vaig tenir amb ell fa uns dies. I fins i tot m’atreviré a fer campanya en favor seu.
Tot i que el President Mas és una persona amb defectes com tothom, últimament estic cansada de sentir que no fa res bé. Ahir presenta un Pla de Govern (això del “cop de timó” no se d’on va sortir, bé si que ho sé però no ho diré aquí … ) i avui ja torna a ser blanc de tota crítica. Doncs bé, jo vull escriure a favor seu. Soc una ciutadana anònima que aprecio i valoro la feina del President. I avui li riuré totes les gràcies. Ho he demanat a en Joan Safont, i molt amablement, m’ha dit que ok en publicar-me abans d’hora .
Comencem … Fa unes setmanes me’l vaig trobar de forma casual pel carrer. Eren dos quarts de deu del vespre d’un dissabte. Nosaltres (el meu marit i fill gran) anàvem a sopar amb uns amics. Ell baixava del seu cotxe oficial. El tenia a un metre i vaig tenir la sort de poder-lo saludar. Val a dir que no el coneixia personalment i que en tenia moltes ganes. Tot i que anava, com sempre, impol·lut, impecable, “trajat” de dalt a baix, se’l veia cansat. Feia cara d’esgotat. Em va dir que venia de treballar. El vaig mirar als ulls (els ulls no enganyen) i em va dir “cal treballar molt encara”. Li vaig donar les gràcies pel que està fent pel País i el vaig encoratjar a seguir treballant. A seguir lluitant. Fins i tot crec que li vaig oferir ajuda. Allò que es diu “si necessita alguna cosa ja ho sap”. Ens vam acomiadar. La conversa va durar 2 minuts, però amb aquests 2 minuts en vaig tenir prou per veure que aquest home estima Catalunya. Que aquest home estima els catalans. Aquest home és i ha de seguir sent un Plus per Catalunya.
Els seus simpatitzants, segur que enteneu i fins i tot compartiu el que acabo de dir. Però els seus detractors, ben segur us preguntareu “com”, “què diu aquesta”?
1- Un home que havent guanyat les eleccions dues vegades consecutives, està a l’oposició durant 7 anys, picant pedra i suant tinta, no creieu que és un Plus per Catalunya?
2- Un home que quan puja al Govern es troba amb un dèficit de 7.8 M d’€ (3,9%) i lluita per fer-hi front, no creieu que és un Plus per Catalunya?
3- Un home que porta aguantant galledes d’aigua freda i donant la cara degut a les retallades sobretot en educació i sanitat (val a dir degut, d’entre altres problemes afegits, a la generosa herència del Tripartit i a la poca flexibilitat del Gobierno), no creieu que és un Plus per Catalunya?
4- Un home que escolta 1.5 M de persones i treballa, juntament amb 4 altres forces polítiques del Parlament (oferint reiteradament a ERC i al PSC el crear un Govern de més ampli espectre), per aconseguir el més aviat possible el referèndum sobre el “Dret a decidir”, no creieu que és un Plus per Catalunya?
5- Un home que tenint una forta oposició tant a Catalunya com a Espanya (parlo sobretot del PP i de Ciutadans), no te por de seguir avançant en clau nacional, no creieu que és un Plus per Catalunya?
6- Un home que malgrat el que diu la darrera enquesta d’El Periódico (passar de 50 a 34/35 diputats i perdre la primera posició com a coalició) no es rendeix i segueix avançant per treure el País de la misèria, no creieu que és un Plus per Catalunya?
Front aquest panorama, no creieu que si no estimés Catalunya ja ho hauria engegat tot a rodar? Jo ho tinc clar. I tinc el ferm convenciment de que com jo, en som molts. Cada dia més. La seva legislatura acaba el 2016 i tot apunta que l’acabarà. És valent, però molt abans que valent, és responsable i complidor. I te un compromís amb nosaltres (que el vam escollir de forma democràtica les darreres eleccions) i, creieu-me, complirà el compromís. Se li veia els ulls …
President, si m’encarregués una campanya a data d’avui li proposaria aquest eslògan: Artur Mas, un plus per Catalunya.
