Beatriz Alvarez
La vida ja no és igual
Perquè la vida ja no és igual. Potser és com un mirall enganyós que fa creure el contrari. Som éssers humans, creixem, ens reproduïm, vivim i morim. Entre bambolines succeix la...
Aquelles petites coses
I va arribar Setembre. Dolç, ocre, tebi, tímid. Les ànsies de trencar amb la rutina s’apaivaguen i els horitzons semblen més propers i acollidors.
Tornen les obligacions, responsabilitats, corredisses i agendes plenes...
Somriure a la intel·ligència emocional
Només cal una lleugera mirada al nostre voltant per adonar-nos de les moltes andròmines tecnològiques que invaeixen les nostres vides sense control.
Fins i tot “negacionistes” de l’era digital cauen rendits sota...
Sóc jo el teu guardià?
Sóc algú rellevant? Sóc algú amb estatus, posició, pensament o raça superior?
Qui sóc jo per jutjar al meu germà?
Davant la descontrolada onada de violència masclista i de gènere per part de...
Rere la porta tancada
No sabem, no coneixem, no ens hem endinsat…rera les portes tancades hi han vides, històries, móns que hi travessen els nostres ulls i que desconeixem absolutament.
Hem reflexionat alguna vegada sobre aquesta...
Records
I qui ens ho havía de dir…sense gadgets ni aparells electrònics teníem amics, ens enamoràvem, explicàvem històries i èrem més que lliures.
Els pares patien però patir és inherent a la condició...
Jo la vida la ballo amb tu
Ballo constantment. De manera accelerada, amb suavitat, amb passió, amb tendressa…moments que ballo amb dolor i d’altres amb alegria desmesurada.
Ballo sense tenir ni la més remota idea de passes ni expressió...
Sento la primavera
S’apropa Sant Jordi i ja sento la primavera,
el sol inunda carrers i plaçes, tot roses i llibres,
enamorats de la mà i el cel engalanat de colors i
lletres….el mes d’abril ja no...
Elogi de la senzillesa
De carrer en carrer i de plaça en plaça…tot passejant per mirar, remenar, comprar, somriure i estimar. Hi ha alguna cosa més humana i preciada?
El poder de la senzillesa recobra tota...
Cabòries per créixer
En un alternatiu món ideal, la vida transcorre plàcida i sense ensurts.
Tothom somriu i és amable, no existeix la venjança, l’odi o el càstig.
La gent viu en un permanent estat de...
